viernes, 13 de agosto de 2010

Tour del Néouvielle (i VI): Del refugi de la Glère al Pont de Gaube (7 d'agost).

El dia final també s'aixecà assolellat. Degut a l'esgotament de molta gent i que alguns volien tornar aquell dia a casa, es decidí fer dos grups. Un baixaria directament cap a Barèges per la vall homònima i els altres, vam decidir fer la ruta original, pujant per la Hourquette de Mounicot i baixant fins enllaçar amb el camí que ve de la fàcil Hourquette d'Aubert i que enllaça amb la vall d'Aygues-Cluses pels lacs Nère i de Coubous.

La pujada per la Hourquette de Mounicot no va ser difícil, afortunadament, només les acostumades pedreres però sense complicacions, res a veure amb la d'ahir. De fet, va ser una darrera etapa rutinària sense complicacions, amb una aturada a un estany on alguns van fer un darrer bany. Era però, dissabte, i aquesta zona era plena d'excursionistes i això potser trencava una mica l'encant que tenen els llocs apartats.

La resta de l'etapa transcorregué sense novetats i, després de dinar una mica passat el lac de Coubons (repressat), de seguida vam arribar al pàrquing on feia cinc dies que vam deixar-hi els cotxes. Un breu viatge ens tornà a la gîte d'étape de Barèges on ens vam poder treure la pols dels darrers dies i recuperar forces i on vam trobar part del grup que baixà per la via directa.

Alguns aprofitaren per anar al balneari que hi havia a prop del refugi. D'altres vam aprofitar per veure el poble i fins i tot per contemplar una exposició d'aquarel·les que hi havia en un altra gîte d'étape.

Poc més per explicar. Al dia següent, viatge de tornada sense més complicacions que la multitud de ciclistes que hi havia pels colls de Tourmalet i d'Aspin (en ma vida n'he vist tants!).


Distància: 11,0 km

Hores efectives: 4 h 8 m

Desnivells: +460 m, -1036 m


Epíleg (8 d'agost).

En resum, una travessa bonica i entretinguda, amb bona companyia i dos vocals als que els hi hem d'agrair l'esforç que van fer. Una travessa també una mica dura. Bé, això de dura dependrà de cada persona: hi haurà qui la trobarà normal i qui no estigui acostumat a les travesses li haurà semblat molt dura. Aquí cadascú és la mesura de les coses, però per comparar deixo el perfil total de la travessa (no inclou la pujada al Campbieil) i les dades totals de la mateixa (sí inclouen la pujada al Campbieil però no l'Estaragne) amb una comparació amb dues populars travesses. Fins l'estiu que ve!

Distància total recorreguda: 69,2 km (Carros de Foc, 55 km; la Porta del Cel, 65 km).


Desnivell de pujada: 4587 m


Desnivell de baixada: 5012 m


Desnivell total: 9599 m (Carros de Foc, 9200 m; la Porta del Cel, 11000 m)


(fotos cortesia del Quim i del Jordi Fontquerni)

1 comentario:

Los sueños vuelan dijo...

Molt bé, a verà si l'any que bé finalment puc anar amb vosaltres, que ja toca!!!