No fa ni deu minuts que m'he assabentat de la trista notícia, i estic francament trasbalsat.
En Francesc Beato ens ha deixat, i ho ha fet d'una de les maneres més tristes, d'un accident de tràfic. Ignoro les circumstàncies, però avui tot el món excursionístic estem de dol.
No vaig arribar a conèixer gaire a en Francesc, però les oportunitats que he tingut de parlar amb ell ja em van deixar clar el seu gran carisma com a persona i excursionista.
Només hi vaig anar dues vegades amb ell d'excursió: Montsant (amb pluja) i serra de Montsià, però ja em va quedar ben clar el seu increïble bagatge de coneixements no només d'excursionisme, sinó de cultura de la terra, dels pobles, de llur història i del país. Un bagatge que pocs tenen avui dia.
La seva desaparició és una pèrdua gravíssima no només per a la seva família (també han perdut la vida dos familiars molt propers a ell) sinó per a tot el món excursionístic i pel CEC. Bé és cert que darrerament, i a causa d'una malaltia de la que ja es recuperava, no feia massa excursions, però ens deixa un buit molt difícil d'omplir.
Recordo comentaris de gent molt propera a mi: “Què passarà al CEC el dia que el Francesc no hi sigui?”. Doncs aquest dia ja ha arribat.
Descansi en pau.
