Tour del Néouvielle (III): del refugi de la Campana de Cloutou al refugi d'Orédon (4 d'agost).

Aquesta etapa ja l'havia fet íntegrament fa tres anys, amb la diferència que aquesta vegada la feia en sentit invers. El dia s'aixecà radiant però fred.

Esmorzem (i val a dir que tots els refugis s'han comportat bé en aquest sentit, ja era hora!) i caminem cap el coll de Bastanet, seguint el mateix camí d'ahir fins el lac de la Hourquette. Arribar al coll no suposà cap problema i, una vegada allà, la majoria va pujar el pic de Bastan, de 2718 m. És aquest un pic fàcil de pujar, amb només una molt petita grimpadeta al final, una mica exposada, però qui escriu el va fer quan encara era un perfecte novell i no va tenir cap problema.

Per això vaig decidir no pujar aquesta vegada... i passar una mica de fred al coll. Destaquen des del cim les vistes cap al Midi de Bigorre i el seu observatori astronòmic (pic aquest que, per cert, vam poder veure un bon grapat de vegades en el decurs de la travessa).

Mentre uns pujaven, la resta vam decidir esperar al lac superior de Bastan, un estany preciós que convidava al bany, però en un dia fred com aquell pocs es van atrevir a capbussar-se. Una vegada reunit el grup, es continuà la marxa passant pel refugi de Bastan (molt semblant al de la Campana de Cloutou) i els seus bonics llacs, amb precioses vistes cap al Néouvielle.

Val a dir que gairebé totes les fotos que es prenen d'aquest pic es fan des d'aquí! De fet, a partir d'aquell moment i fins el lac de l'Oule, on vam dinar, el camí esdevingué una veritable rambla de gent que venia a gaudir d'aquest preciós racó del Pirineu francès.

Sempre seguint el GR 10, restava superar el coll d'Estodou per arribar al refugi, una pujada per un bonic bosc que acabava en praderes i que a alguns ja se'ls va fer una mica dur.

Hi havia l'opció de pujar el Soum de Montpelat, de 2474 metres, però ningú hi va voler pujar, pensant potser en l'etapa del dia següent. Tant és, perquè les vistes des del coll són impressionants, amb el Néouvielle i una vista de vertigen cap a la vall on hi ha l'aparcament d'Artigusse.

La baixada final pel bosc, una mica pesada, ens permeté arribar al refugi-xalet d'Orédon. Quin contrast amb el refugi anterior! Sembla més una gîte d'étape que no pas un refugi, molt gran i confortable, amb dutxes d'aigua calenta i habitacions de 10 persones com a molt. Els sopars i esmorzars eren, ens semblaven, vaja, de luxe, i més si tenim en compte que molts dinàvem de l'escàs i poc variat menjar que portàvem a sobre. I l'atenció, molt agradable, sobretot per part de certa noia que... (fins aquí puc escriure!).

Distància: 12,4 km
Hores efectives: 4 h 28 m
Desnivells: +722 m, -1056 m