miércoles, 24 de junio de 2009

Puigmal (2910 m, 21-JUNY-2009)

Han hagut de passar gairebé tres anys, des que em vaig aficionar a això de destrossar botes caminant per senderons pedregosos, per tenir l'oportunitat de conquerir un cim clàssic entre els clàssics.

Però aquest passat diumenge l'espera s'acabà. I de quina manera, ja que aquesta ha estat, si mal no recordo, la sortida d'alta muntanya amb més participació que recordo. Certament, el Puigmal té un gran poder de captació d'excursionistes. Ja siguin experimentats, que volen relaxar-se una mica o recordar velles ascensions, com de novells, que veuen en el Puigmal una bona ocasió per fer un primer contacte amb l'alta muntanya, o bé l'oportunitat de fer un gran pic sense més dificultat que la que suposa superar un desnivell d'uns 1000 metres.


Com ja he apuntat, a aquesta excursió es van congregar una trentena de participants, tant novells com veterans. La ruta que es va seguir no és la més habitual, però resulta molt més interessant un camí circular que no la via clàssica de pujada des de Núria i retorn pel mateix camí.


El punt de sortida i d'arribada fou la collada de Fontalba. Això ja implica superar un desnivell lleugerament inferior al de Núria. El problema és que per arribar a aquest lloc s'ha de transitar per una pista sense asfaltar durant uns 8 km, i tot que no és una pista en mal estat, com la que hi ha de Tavascan a Pleta Palomera per accedir al refugi de Certascan, sí que suposa un càstig per vehicles que no siguin del tipus tot terreny.


Ens posem a caminar cap a les 10 del matí, amb l'Ignasi Nadal com a vocal guia, el Quim com a vocal escombra i un servidor com a tercer vocal “infiltrat” al mig del grup, si se'm permet l'expressió. Aquest dia em proposo deixar el GPS en un segon pla i orientar-me només amb el mapa, feina per un altra banda força fàcil ja que el camí és clar.


Ben aviat començo a acusar la falta d'entrenament: als pocs metres noto que em costa respirar bé i parlar alhora. El cor em bateja amb força, però només va ser durant la primera mitja hora. Aviat recupero el to i pujo sense dificultat. El dia és bo però una mica fred. Bufa un vent molt fort que augmenta la sensació de fredor que pateixen especialment alguns que no venien prou equipats. El grup s'estira molt, potser massa. Ja se sap, cadascú tira al ritme que pot.


Després de 2,5 hores de pujada es corona el Puigmal sense més problemes. Hi ha molta gent a dalt del pic, tal com era d'esperar. Les vistes son magnífiques. La primera muntanya que reconec és el Pedraforca i tot el Cadí, el Puigllançada, la Tosa d'Alp i el Puig de Dòrria. Mira, en veure aquest darrer penso “deu ser un pic fàcil i magnífic per fer-ho a l'hivern amb raquetes”. Cap al sur, la Serra Cavallera amb el Taga, el Puig Sestela i el coll de Pal. I cap a l'est, l'olla de Núria.


Després d'algunes fotos marxem cap a Núria descendint per la coma de l'Embut. Aquesta va ser la part més bonica de l'excursió: ja no bufa el vent i queden algunes congestes de neu on alguns no s'estan de fer broma i que, personalment, a mi em recordaven aquella sensacional (i difícilment repetible) travessa per la zona Carlit-Bulloses que vam fer fa just un any. Només faltaven alguns estanys, però. I mentrestant, observava l'olla de Núria recordant quan fa dos anys vaig intentar-la des de Coma de Vaca (quina inconsciència!). En localitzar el pic de Noufonts, lloc on vam haver de renunciar a continuar, vaig pensar, “Déu n'hi do el que ens quedava encara. Quina sort que el temps se'ns girés”.


Després de dinar, arribàrem a Núria i, sense aturar-nos, vam tornar cap a Fontalba per un corriol que, si bé era maco i amb bosc, a mi se'm va fer un xic pesat. El grup va arribar completament fragmentat, ja que hi havia gent molt cansada. Després de les felicitacions, tornàrem cap a casa, però abans la majoria van fer una merescuda cervesa. Un servidor, però, tenia una mica de pressa i va haver de renunciar-hi.


En resum, una bonica excursió. Només un apunt: no recomano Fontalba com a lloc de sortida o arribada si no s'hi va en un vehicle tot terreny, en un cotxe llogat o en un cotxe-tartana. Els vocals hem de vigilar més de no ficar els cotxes en pistes sense asfalt i molt especialment si són pistes llargues o en mal estat. Les raons són evidents: els cotxes “normals” pateixen en aquestes circumstàncies i si no tenim en compte això, la majoria de gent que pot oferir cotxe no ho farà en un futur.

Dades tècniques:

Distància recorreguda: 15,2 km

Temps de camí: 5h 42m

Temps aturat: 2h 38m

Velocitat mitja: 2,7 km/h

Desnivells: +/- 1030 m