El Néouvielle, de 3091 metres, no és el pic més alt de la zona (el superen de llarg el Campbieil i el Long) però sí el més famós, ja que figura com a protagonista en un sense fi de fotos, com a rerefons dels estanys que esquitxen la zona.
La proposta excursionista estiuenca d'aquest any ha consistit en una travessa de quatre dies per aquesta regió, més un cinquè dia dedicat a l'ascensió d'un tres mil de la zona, el pic Campbieil. L'autor ja havia fet part d'aquesta travessa fa tres anys, així que en part significà per a mi un retrobada. Heus aquí les meves impressions.
Pròleg (2 d'agost): ens reunim a Palau Reial a les 8 del matí. De fet, avui només fem el viatge d'anada, ja que ens esperen més de 400 quilòmetres, la majoria d'ells per carreteres una mica feixugues, especialment a la banda francesa.
Fins el túnel de Bielsa el temps era estable i xafogós, però a l'altra banda del túnel la temperatura caigué de 27º C a 14º C, amb espessa boira i tempesta. Un mal temps que presagiava un mal començament. Però afortunadament la climatologia adversa només durà aquell dia. Això sí, creuar els ports d'Aspin i del Tourmalet (famosos ambdós per les gestes ciclistes que han donat tanta fama al Tour de France) amb una bona tempesta i per carreteres estretes, amb pendents i revolts pronunciats, és francament impressionant.
Vam arribar al poble de Barèges i pernoctar a la Gîte d'étape Oasis, confortable i amb un servei de sopar i esmorzar prou acceptable, i bon tracte per part dels guardes. Les habitacions són prou confortables i de tamanys diversos: la majoria ens vam allotjar en una de 12 places.
No hay comentarios:
Publicar un comentario