GR 1, 1ª etapa (26-X-2008)

Aquest passat diumenge començà l’ambiciós projecte excursionista, liderat pel Quim i el Lluís Rotllan, de recórrer tot el GR 1 en el seu tram català, és a dir, des de Sant Martí d’Empúries fins al Pont de Muntanyana. També se’l coneix com a “sender històric” o “sender prepirinenc”, ja que enllaça amb el Camí de Sant Jaume. Vés per on, si algun dia em decideixo a fer-ho, ja tindré una part del recorregut fet.

En aquesta primera etapa es cobriria el tram entre Sant Martí d’Empúries i Orriols, pràcticament pla, passant per diverses poblacions com Viladamat, Camallera i d’altres nuclis urbans menys importants. Això sí, la distància a cobrir no era petita, uns 23 km que al final van resultar ser gairebé 26, si ens atenem a les mesures dels GPS’s, i la gent menys en forma ho va acusar.

El dia va ser radiant i relativament calorós, més propi per fer alta muntanya (sospir) que no senderisme. A Sant Martí d’Empúries es va donar el tret de sortida, just des d’un mirador on teníem la platja a escassos metres. Però al poc de sortir del poble, aviat vam tenir la sensació que érem força lluny del mar. Potser el dia, força sec i clar, augmentava aquesta sensació.

Gairebé tot el recorregut va transitar per pistes forestals, aptes per tota mena de vehicles. Val a dir que els paisatges, malgrat ser a prop del mar i haver de passar a prop d’algun bosc cremat, eren força bonics i aquesta etapa no va resultar ser tan avorrida com em vaig imaginar en un començament. Ben lluny, cap al nord, es retallava contra el cel el massís del Canigó.

Les properes etapes prometen ser interessants: abans d’acabar l’any haurem visitat poblacions tan conegudes com Banyoles o Besalú. I és que, com ens va comentar en Lluís, el romànic tindrà molt a dir durant tot el recorregut del GR 1.

I per acabar, la tornada a casa. Des de l'autocar vam gaudir d'una preciosa posta de sol, final d'un dia on va sorgir la següent reflexió: la necessitat de reactivar la part social de l’excursionisme, tema que es troba en una situació delicada si tenim en compte la poca gent que es passa darrerament pel local social.