Feia temps que volia fer una travessa clàssica per les muntanyes properes al naixement del riu Ter, consistent en sortir del refugi d’Ulldeter, coronar els pics de Bastiments, Freser i Infern, i tornar al refugi via GR 11.
De fet, ja vaig tenir l’oportunitat el passat pont de Sant Joan, quan uns amics meus la van fer, però es tracta d’una excursió d’un dia i a llavors hi havia un altra proposta molt més ambiciosa: la volta al Carlit, de la que tinc molts bons records (i alguns de no tan bons, com certa “pájara” que vaig tenir i certes botes traïdores que...).
Va ser la Núria qui em va proposar aquesta excursió que havia organitzat el Grup Excursionista la Salle (GELS). Tot i que les previsions meteorològiques eren funestes, al final m’hi vaig deixar anar, davant la perspectiva poc probable d’una millora en el temps, i de la més probable perspectiva de conèixer gent nova.
Vam quedar al polisportiu de la Salle a les 7 del matí i, tot i arribar tard, la gent es va mostrar molt receptiva. Ben aviat vaig notar que era un grup força jove, gent de 25-35 anys, la majoria. Allà vaig conèixer dos germans bessons (en Rubèn i en Javi), amb qui la Núria i jo vam compartir viatge. Molt agradables, tots dos.
En arribar a Vallter 2000 (després d’un bon esmorzar a Setcases i de contemplar uns boscos pintats amb els colors de la tardor) comencem a caminar cap el refugi d’Ulldeter, propietat del CEC i d’allí, cap al coll de la Marrana. La gent del GELS tira amb bon ritme, però no exagerat, i ja s’havia acordat fer dos grups, en funció de les possibilitats de cadascú. Un faria només el Bastiments, i l'altre faria tota la travessa. El temps era molt boirós, però no plovia. De tota manera, no ho veia gens clar si valia la pena fer els cims.
En hora i mitja arribem al pic de Bastiments, una pujada molt fàcil sense cap dificultat tècnica, tot i que s'havia de superar un desnivell de quasi 800 metres. Malauradament, la boira era tan espessa que no vèiem més enllà de 20-30 metres. Curiós era que, abans d’arribar al veritable cim, ens trobéssim una gran creu de ferro, i poc després, un vèrtex geodèsic a 2883 metres (segons el mapa de l’Alpina) i una senyal en forma de piolet que marcava el veritable cim de 2881 metres.
En arribar a la creu una part del grup va decidir retornar al refugi i la resta vam decidir continuar cap al pic de l’Infern (després de passar pel pic de Freser), però la boira era cada vegada més espessa i ens va fer equivocar el camí, anant en direcció al Pic de Bacivers. Sort que portava el GPS i ens vam adonar aviat. Vam decidir retornar al Bastiments, però aquí començà a ploure aiguaneu. Tot i que només érem a 5º C, no feia vent i el fred era força suportable, però vam veure que no valia la pena seguir i, amb la perspectiva d’un empitjorament del temps i una grimpada més endavant, que podria ser perillosa en aquestes condicions, decidírem cancel·lar l’excursió, així que vam retornar sobre les nostres passes i, després de dinar a Setcases, tornàrem a Barcelona.
En resum, no ho vam aconseguir, però el Bastiments ha caigut. He conegut a un grup molt maco de gent i segurament repetiré. La propera excursió la faran al pic de Casamanya (2740 m) a Andorra, el proper 8 de novembre. I tinc excursió amb el CEC el 26 d’octubre i l’1 i 2 de novembre. Déu n’hi do, quin programa!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario