Excursió al Montseny (12-X-2008)

Darrerament em passa una cosa: algunes de les excursions que em desperten a priori menys passió, com per exemple la volta al Carlit, acaben sent les més boniques. I a l’inrevés: hi han travesses on m’he posat més tossut, que no m’han acabat d’omplir. I això m’ha passat aquest diumenge.

L’objectiu, una volta per les muntanyes del Montseny, amb sortida i arribada a Arbúcies. No em feia gaire gràcia al començament perquè en la meva breu vida com a excursionista ja hi he estat dues vegades (les Agudes-Turó de l’Home i un altre que ara no recordo), però aquesta vegada he pogut observar un Montseny diferent, molt més ufanós des del punt de vista botànic, ajudat a més a més per la climatologia.

Abans de sortir de casa vaig decidir portar la càmera (cada vegada en faig menys, de fotos) i també el “Pedrito-Gilberto-Podi” (“Predictor” per a algú), vaja, el GPS. No coneixia la ruta que seguiríem però vaig trobar tres raons per dur-ho a la motxilla:

a) per gravar tot el track de la ruta i, si era maca, un dia la podria repetir amb un altre grup... o fins i tot muntar una sortida col·lectiva,

b) perquè mai se sap si pot ser útil, malgrat no tenir introduït el track,

c) per emprenyar als anti-GPSeros que no paren de ficar-se amb el pobre Gilberto sense tenir en compte que ja ens ha tret d’alguna grossa (amén d’alguna encigalada involuntària).

Vam quedar a Fabra i Puig el Quim, la Mercè, la Vicky, el Lluis, l’Eva, la Maria, la Marisa, la Susana i un servidor. Força tard, a les 8, ja que l’excursió es preveia breu: poc més de quatre hores. Què poc ens imaginàvem que aquesta previsió de temps era totalment irreal!

Una vegada arribats a Arbúcies (ben acompanyat al cotxe amb les dues “amazones”) i després d’esmorzar, vam començar a caminar cap amunt en direcció Santa Fe. Calia remuntar des dels 300 i pico metres fins a més de 1100. El cel era núvol i hi havia força boira, la qual cosa donava al bosc un fantàstic aspecte fantasmagòric. No plovia més que alguna roïna dispersa, i era d’agrair, perquè la xafogor era tan intensa que el gore-tex hauria estat insuportable.

Vam passar a prop del turó d’en Pistola i per la castanyereda del Gavatx amb el monumental Castanyer Gros dels Roters. La tardor era evident al paisatge i el bosc era ple de fruits silvestres, així que uns quants no van poder resistir la temptació de recollir castanyes (el terra n’era ple), cireres de pastor, raïm, pomes, peres, etc. N’hi havia que s’acontentava amb assaborir unes mores, però alguna va acabar omplint un bon sac de fruits que devia pesar 3 ó 4 quilos i que, per galanteria, va acabar carregat a les espatlles d’algun bon home.

Aquest ambient tan encisador ens va fer perdre força temps, però com que l’excursió semblava curta, a la majoria de la gent no semblava preocupar-li gaire. Arribàrem a una masia plena de gats i un gos molt juganer, i després, al Coll de Te. Aquí van començar els problemes, ja que la ressenya i el camí no eren gens clars. Ens aturàrem a dinar a prop del Turó de Maçaners que, de fet, vam gairebé coronar poc després, però ens obligà a fer marxa enrera per no trobar el camí.

Poc després, vam seguir una pista forestal però vam arribar a la seva fi i tampoc era el camí correcte. De fet, donant voltes gairebé vam fer la volta al Turó de Maçaners. Amb l’ajut del GPS, però, retrobàrem el camí correcte. Era ja molt tard per anar a Santa Fe, així que decidírem prescindir d’aquest punt i tornar per una pista forestal cap al turó d’en Baié, amb una masia abandonada, un altre lloc ben bonic. Poc després, arribem a un lloc conegut com “la Coma” i aquí retornaren els problemes. Un altra vegada la ressenya no era gens clara i havíem de progressar mapa i GPS en mà per pistes forestals (sortosament en bon estat) no descrites a la guia. Així, arribem a una casa de colònies (Fontdellops) i, un xic més endavant, agafem un altra pista amb molts ziga-zagues que no figura al mapa de l’Alpina.

Aquesta pista desembocava a un altra que ja ens portava gairebé de manera directa a Arbúcies. La nit se’ns tirava a sobre i el darrer quilòmetre el vam haver de fer amb els frontals al cap, però sense més entrebancs vam arribar a Arbúcies on ens esperava una cervesa i la tornada a casa.

Total, una excursió de poc més de quatre hores es va convertir en una de 6 hores i mitja de camí efectiu i 25 quilòmetres de recorregut, amb un desnivell de prop de 1000 metres de pujada i baixada. Això sí, força bonica i agradable en un ambient distés.