martes, 7 de octubre de 2008

Excursió: Balmes d'Uja (5-X-2008)

Després d’un mes de setembre força fluix, excursionísticament parlant, el mes d’octubre ha començat bé. Avui tocava Alta Garrotxa i les Balmes d’Uja, una excursió oficial amb dos vocals fins ara desconeguts per mi, (Josep Pérez i Manel Canales) però que han deixat ben palès el seu bon fer com a vocals... i espero poder repetir aviat amb ells!


El dia començava fort! Havíem quedat a Balmes-Bergara a les 6:15 per sortir a les 6:30, així que tocava llevar-se ben d’hora (5:25). Sense esmorzar ni afaitar-me, agafo el cotxe i arribo puntual al lloc de trobada, tot i veient (com sempre!) molta gent jove i moltes “bellezas” sortint de les discoteques (sospir...).


En arribar, salutacions a la gent i, arrrrrgggg! L’autocar de Ravigo... M’apropo dissimuladament i miro la matrícula. Efectivament, és ELL!!, el mateix autocar que ens va deixar tirats a la darrera excursió als Ports de Beseit. Doncs sí que comencem bé el dia. Però no hi ha res a fer. Pugem i fem camí cap al lloc de destí, Sadernes, on arribem després de l’obligada aturada per esmorzar, on una vegada més alguns companys em donen ànims davant les meves darreres frustracions.


Tot arribant (una mica marejats per les corbes finals) ens assabentem que vindran uns periodistes d’una televisió local (BTV?) per fer-nos un petit reportatge. Comencem a caminar per una pista forestal fins al pont d’en Valentí. Aquí ens havíem de trobar amb els reporters, però arribaren amb cert retard i, a més, l’entrevista resultà ser un xic més llarga del previst. Mentre uns ens amagàvem de les càmeres i patíem una miqueta de fred, d’altres com el Quim van atendre amablement totes les preguntes dels reporters. Esperem, pel seu propi bé, que aquests xicots facin un reportatge digne. Si no, em sé d’alguna que la pot muntar grossa!


En fi, solucionats aquests tràmits, caminem cap a la masia Quera, abandonada i envaïda per un sotobosc ple de parietàries (ai, la meva al·lèrgia!), on alguns no vam poder resistir la temptació d’omplir la panxa amb mores silvestres. Vam continuar fins arribar al pobre abandonat de Talaixà, amb la seva ermita, però aquí ja vam veure que anàvem amb força retard i, degut a que es tractava d’una excursió molt llarga, els vocals van decidir escurçar el trajecte i prescindir de les Balmes. Així que vam caminar cap a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja on ens vam aturar per dinar.


En acabar, vam fer la que crec que era la part més bonica de tota l’excursió, caminant per la gorja de Citró, resseguint el rierol que creua aquesta vall, amb uns tolls ben profunds plens d’un aigua molt transparent. Caminat, caminant, arribem al pont de Valentí i retrobem la pista que vam deixar al matí. Aquest darrer tram es va fer una mica més pesat, sobretot pels cotxes que passaven aixecant força polsim. Però tot té la seva fi i arribem a la final de l’excursió, a Sadernes. Un recorregut circular de quasi 19 km que, si bé no era dels més durs que he fet, sí que vaig acabar força cansat. Falta d’entrenament? Potser.


La tornada a Barcelona va transcórrer sense novetats, tret d’unes petites retencions, i arribàrem cap a les 9 al punt de sortida. Aquesta vegada, l’autocar no ens va fer la guitza.


En resum, una bonica excursió acompanyada d’un ambient molt agradable i distés.


He dit.


1 comentario:

lossueñosvuelan dijo...

Creerme!!! espero con gran ansiedad el reportaje del lunes para liarla!!!

No se si se lo esperaran, pero a una de las reporteras ya le dije cuatro frescas...