viernes, 9 de abril de 2010

Pic de Casamanya II (2740 m, 27 i 28-MARÇ-2010)

Tornem al Casamanya, un dels pics emblemàtics d'Andorra...
Fa dos anys que vaig pujar aquest cim en una sortida hivernal d'un dia, però la boira traïdora em va impedir gaudir de les vistes en arribar al cim, així que, com que tenia aquesta espineta clavada, vaig optar per repetir aquesta excursió.

Aquesta vegada va ser una sortida de dos dies amb pernocta a l'alberg Borda Jovell, a la població andorrana de Sispony. De fet, ens vam prendre tot el cap de setmana amb força calma, necessària per un altra banda ja que creuar Andorra es un veritable suplici pels conductors, i no ho dic només per la frontera...

Dissabte, després del viatge d'anada (amb desorientació a la capital andorrana) vam fer una passejada des del coll d'Ordino fins al Bony de les Neres (2211 m). És aquest un pic amb bosc fins al mateix cim, coronat per una gran antena de comunicacions i amb bones vistes cap al sur. Una excursió molt fàcil que no arribava a les dues hores de marxa efectiva.

Com que anàvem sobrats de temps, durant la baixada vam aprofitar per practicar amb els ARVA's, simulant recerques i desenterrament de víctimes, i cal dir que, tot i ser entretingut, la cosa no va resultar ser tan fàcil com en un principi calia esperar, i malgrat comptar amb ARVA's de darrera generació! Un exercici que cal practicar amb més freqüència.
D'aquí vam anar cap a la Borda Jovell i, després d'una passejada pels carrers de la Massana, vam gaudir d'un sopar en pla “mili” però força correcte. L'alberg està força bé, amb habitacions còmodes tot i que els llits eren una mica petits. Aquella nit hi havia canvi d'horari, però com que l'excursió del dia següent s'anunciava curta, no calgué matinar molt.

Diumenge tocava el Casamanya. A diferència de fa dos anys, aquesta vegada l'ascensió va ser més lenta i calmada i una excursió que pintava de matinal, es va perllongar fins gairebé les tres de la tarda. El dia era bo, malgrat alguns núvols alts. Però la neu estava tan endurida que gairebé tothom va acabar fent l'ascensió amb grampons, especialment al tram que hi havia abans de l'avantcim, força inclinat.

La pujada no representà cap problema important, només algun grampó mal ajustat o alguna raqueta massa atrevida que hagué de ser canviada pels esmentats grampons (i el piolet per si de cas!) van fer l'ascensió més lenta. En arribar al cim, vam gaudir d'unes vistes excepcionals: des del Casamanya Sur s'albira tot el país andorrà i alguns cims emblemàtics com el Comapedrosa, el Medacorba, el pic Escobes i la Pica d'Estats. Aquest darrer costà identificar-ho, ja que en veure's de perfil, no es podien veure ni la punta Verdaguer ni la punta Gavarró, semblant un pic únic. També es veien clarament els altres dos Casamanyes, però l'accés no semblava fàcil a priori.


Després de ganyipar una mica, tornàrem sobre les nostres petjades. La calor va estovar la neu de valent i, superades les rampes més dures, la tornada es va poder fer amb raquetes fins que la neu desaparegué poc abans d'arribar al punt de sortida.
I des d'aquí, sortírem en direcció cap a Barcelona dinant molt tard a Organyà, per evitar les cues a la frontera andorrana. Un cap de setmana molt bonic i entretingut.

Felicito des d'aquestes línies els dos vocals, el Josep i el Xavier, que ho van fer d'allò més bé. La propera sortida raquetera, que serà l'última de la temporada, serà força més dura: el pic de Monestero, a Aigüestortes.

(Fotos cortesía del Josep i de la Pepa)

3 comentarios:

podi dijo...

Felicitats per haver-te tret l'espineta clavada.

podi-.

angie dijo...

Quines fotos més xules!! El que hagués donat per poder fer aquesta sortida... snif!
Per cert, què va ser d'aquella sortida de raquetes que havies de fer com a vocal al Campirme? Es va anul·lar? No he vist la teva ressenya enlloc...
Bé, felicitacions per la sortida!! ;o)

Fran dijo...

Doncs no es va anul·lar. Pots llegir la ressenya que va escriure el Toni Salas a la pàgina de l'Emili. Ens va agafar una bona onada de fred, -13º C en sortir del refugi el diumenge, però al final no vam fer el Campirme pel risc d'allaus, i el vam canviar per la Torreta d'Orri.