De vegades una excursió matinal o curta pot ser més espectacular que una “normal” d'un dia. Malauradament, massa sovint tenim tendència a arraconar aquests trajectes d'un parell d'hores que poden amagar veritables tresors, ja que no resulta gaire atractiu muntar una sortida oficial d'un dia per una matinal.
Aquest darrer cap de setmana el vam passar a les muntanyes de Prades, un destí potser una mica oblidat però que amaga un interessantíssim ventall d'excursions per tots els gustos. Encara és més atractiu si pensem que ben a prop tenim la serralada del Montsant, paraules majors al meu entendre ja que aquesta zona amaga veritables joies excursionístiques.
Dissabte tocava una excursió a Capafons, en concret, un recorregut circular entre aquest bonic poble i els Motllars, seguint una proposta de les rutes Palau Robert. Com que només tenia una durada prevista de 2 h 30 m (i uns 10 km) ens ho vam prendre amb molta calma i es va allargar una mica més.
El dia era, però, magnífic i l'espectacularitat del lloc convidava a gaudir de les singulars formacions rocoses que s'hi poden trobar, com ara ponts naturals (la roca Foradada i el pont del Goi), grutes com la del Grèvol i, especialment, una espectacular balma coneguda com la cova de les Gralles.
Tot i que aquesta darrera queda una mica apartada del curs de l'excursió, és un autèntic pecat no apropar-se i gaudir de la seva bellesa i caigudes d'aigua... després de passar per una forats que hi ha entre unes roques.
La pernocta es va fer al refugi de la Mussara, refugi d'escaladors ben cuidat i amb bon tracte per part dels guardes. Jo, personalment, el vaig trobar còmode, un refugi de muntanya clàssic, sense luxes però amb tot el que pots demanar a aquestes infraestructures. Molta broma per part de la gent habitual (el batu, el porreta, el “hombre-perro”, Geyperman, el ratpenat...) i una visita nocturna al poble abandonat de la Mussara on algú proposava gravar cacofonies, projecte desestimat per la resta de la gent, que ja començava a tenir una mica de fred...
Diumenge, després d'un toc de diana per part d'una manta amb potes (endevineu qui hi havia sota l'esmentada manta!) i d'aixecar-se molt tard, tocava una proposta més llarga però no menys interessant, que comprenia la visita als famosos Avencs de la Febrò. Però a diferència de dissabte el dia s'aixecà núvol i els pronòstics apuntaven a un empitjorament radical, amb risc de neu fins i tot, així que s'hagué d'escurçar dràsticament i quedà reduït a visitar els esmentats avencs.
La visita, però, no va decebre a ningú, malgrat que alguns al començament s'hi van resistir una mica a baixar-hi. Costà una mica trobar el lloc d'entrada però ara mateix ja el tenim ben localitzat de cara al futur. Aquest avenc és una immensa escletxa estreta, profunda i fosca amb entrades a algunes grutes (que vam localitzar però gairebé sense entrar-hi), un lloc d'aquells que fan que una excursió sigui dificil d'oblidar.
Finalment vam arribar a migdia al refugi on decidírem tornat cap a Montblanc i entaular-nos per dinar. Després d'una mala experiència a un restaurant del “bon Area de Guissona” (cues i caradures colant-se) trobàrem un restaurant on vam treure el ventre de pena. I d'aquí, cap a casa sota una fina pluja.
(fotos cortesia del Quim)
(fotos cortesia del Quim)
2 comentarios:
Què fas amb frontal a l'escletxa?
podi-.
Doncs buscar entrades a possibles grutes, i en vaig trobar dues, tot i que només hi vaig entrar uns metres.
Publicar un comentario