lunes, 1 de marzo de 2010

Puig Sestela (20-FEB-2010)


Fa ja gairebé tres anys que vaig gaudir d'una de les millors excursions d'un dia que recordo a la meva encara breu vida com a excursionista. En aquella ocasió, un dia dels primers del mes de maig, em vaig apuntar amb la UEC a fer el Taga i el seu veí, el Puig Sestela, de 2013 m, en travessa des d'Ogassa a Bruguera.
Va ser una excursió preciosa. Bona companyia, amb la nurieta i una amiga seva, i un dels dos vocals era en Ramon Ribas, quan encara era vocal de la UEC. Una excursió que recordaré sempre per les seves immenses praderes, inacabables, molt obertes i amb unes vistes fantàstiques.

El passat dis 26 de febrer vaig poder recordar aquella excursió, tot i que només en una part, ja que en aquesta ocasió el punt de sortida i d'arribada era Pardines (bé, l'ermita per ser exactes) i l'objectiu era només el Puig Sestela, pujant des de la portella d'Ogassa i baixant pel coll de Pal (en menys d'un any ja l'he visitat tres vegades, aquest coll!)
Era a més, una excursió amb raquetes, la 3ª de la temporada i la primera sense carregar amb la responsabilitat de les vocalies. Un dia molt maco, per a alguns era la seva estrena al món de les raquetes (i van superar amb nota la prova!). I d'altra banda, era la primera vegada que compartia una excursió amb una parella d'esquiadors de muntanya.

El cert és que molta neu, molta, no n'hi havia. De fet, els cims estaven molt ventats i a molts llocs només quedaven crostes regelades.
De fet, vam sortir de l'ermita de Santa Magdalena amb les raquetes carregades a l'esquena i no va ser fins 200 metres més amunt quan vam poder calçar-nos-les. La pujada es va fer a bon ritme, perquè no hi havia gaire neu i estava força encrostada o compactada. Tampoc feia fred...

Arribàrem a la portella d'Ogassa amb el Taga en primer pla i la seva creu, ben visible. Però vam continuar pujant en direcció contrària per una carena amb poca neu que cada vegada es va anar fent més estreta. Uns isards pujaven per un barranc: en concret, un d'ells ens vigilava des d'una esplèndida atalaia.

Després d'una badada per part d'un servidor (gairebé marxo amb un altre grup!) vam fer l'atac final per una cresta estreta amb unes vistes fantàstiques al Pirineu, dominat pel colós Puigmal que es retallava tot blanc sobre el blau cel (a l'altra banda uns núvols no ens deixaven veure res). Pels raquetistes no hi hagueren problemes, però els esquiadors ho tenien una mica més magre per passar amb els esquís. Tot i així, vam fer el cim sense problemes.
A la baixada vam decidir escurçar una mica i no arribar fins al coll de pal. Això es traduí en una baixada per uns llocs força inclinats que van posar la capacitat d'adherència de les raquetes, no diré al límit però quasi. De resultes d'això més d'un acabà amb el cul pel terra, però sense incidents. No hi hagué pànic tot i que un esquiador ho va tenir una mica difícil per baixar per aquella pendent gairebé pelada de neu, però se'n sortí. En llocs així es posa de manifest la versatilitat de les raquetes davant els esquís.

Tot tingué el seu final i, després de superar això i algun altre pendent fort, vam arribar al bosc on sí hi havia prou neu-pols per gaudir sense enfonsar-se gaire. Vam dinar ràpidament pel fred (i el temps s'embolicava) i vam reprendre la marxa sota una tímida nevada. El Puigmal no es veia, carregat de núvols, exactament igual que aquell dia funest de fa uns mesos. Un mal presagi que per fortuna no es va complir.
Finalment arribàrem a una cabana i una pista que ens dugué ràpidament al punt de sortida, no sense abans fer els darrers metres per una pista enfangada.

En resum una molt bonica raquetada que a un servidor li ha permès agafar més confiança i habilitat amb les raquetes. I és que cada excursió pot ser una nova lliçó en el teu aprenentatge com a excursionista, aprenentatge que de fet mai acaba. Sempre hi ha alguna cosa nova per aprendre.

2 comentarios:

podi dijo...

Sí, al final vam tenir una nevadeta de "porespan"...

A mi em va agradar el comentari d'algú de nosaltres que deia "és com si exploréssim un planeta per primer cop". També em va agradar compartir el descobriment que d'altres feien aquell dia de la neu.

podifrodo-.

podi dijo...

Ah!! i avui me n'entero que es diu Puigsestela i no Puigestela!!

Efectivament, a cada excursió s'aprén una cosa nova.

podi-.