sábado, 14 de noviembre de 2009

Tragèdia al Puigmal (8-NOV-2009)

Poc després d'arribar de l'excursió de Pardines, em vaig assabentar de la desgràcia: un grup de cinc excursionistes es va veure sorprès, quan baixaven del Puigmal, per una tempesta de neu, fred i boira. El resultat ja és ben conegut: van perdre el camí i dos membres van morir de fred enmig d'un escenari que em recorda vagament la tristament famosa expedició d'en Robert Scott al pol Sud. Una mort certament esgarrifosa.

En un primer moment vaig pensar que es tractava de gent amb poca experiència, gent com la que massa sovint veiem com es llencen alegrement a la muntanya amb poc coneixement i mal equipats. Però per les notícies que vaig llegint, sembla ser que aquest grup era ja força experimentat i que coneixien bé la zona.

El cert és que el Puigmal, de 2910 m, té fama de ser una muntanya fàcil i assequible gairebé per tothom que tingui una mica de forma física. Jo el vaig pujar fa poc i no té cap dificultat. Fins i tot, fa pocs dies, el polític Joan Puigcercós el va pujar en un acte, no recordo si reivindicatiu, polític o simplement perquè li agrada la muntanya.

Però no és menys cert que la zona de Núria-Coma de Vaca-Ulldeter és famosa pel mal temps que acostuma a fer. A moltes ressenyes s'adverteix que és una zona molt propensa a les boires, cosa que ja vaig comprovar quan vaig intentar fer l'olla de Núria fa un parell d'anys.

A l'alta muntanya m'he trobat amb boira espessa en almenys tres ocasions. En dues d'elles no va passar res, fins i tot si vas amb GPS és quasi segur que te'n sortiràs, i és per això que gairebé sempre el duc a sobre. ¡Però com canviava la situació al pic de Cassamanya S (mireu la foto, si no!), quan a la boira es va afegir un terra completament nevat! Si això passa et pots ficar en un bon marró, perquè us asseguro que en aquestes condicions no es veu absolutament res, ni tan sols el terra que trepitges més enllà de 2 o 3 metres, ja que no veus on acaba la boira i comença la neu. Si hi ha traça de petjades pots tornar enrere, però si les esborra el vent... què fas? Amb tan poca visibilitat et pots apropar perillosament a alguna congesta, cornisa o precipici i estimbar-te. La neu és molt traïdora. I ja no parlem si, a més a més, s'hi fica el torb pel mig.

No sé si aquesta gent portava prou roba i equipament o no (diuen que anaven mullats, senyal que no portaven roba impermeable), però potser si haguessin portat un GPS els podrien haver localitzat abans i potser s'haurien salvat. El que és cert és que la barreja neu-boira-torb-fred pot ser letal fins i tot si vas ben equipat i ets un expert.

De vegades ens confiem massa. És molt fàcil dir “prudència”, fins i tot pot sonar arrogant, però un altra cosa és posar-la en pràctica perquè et pots trobar condicionat pel que diu la gent. Si ets vocal d'una excursió, no hauries de tenir tanta por cancel·lant-la si no s'hi veu clar. Una retirada a temps és una victòria, crec jo. Però insisteixo, és fàcil dir tot això i no tant fer-ho.

1 comentario:

podi dijo...

És per això que estan les previsions meteorològiques -encertin molt o no-. Si tan sols es tractés d'arribar al lloc i veure quin temps fa i en funció d'això començar o no, no caldria mirar-se les previsions.

Els canvis sobtats de temps -com va passar el dia aquest- són precisament els que no pots intuir anant al lloc a veure què passa.

En moltes ocasions menyspreem una situació de canvi de temps, valorem en el lloc i -com que el canvi sobtat no ha arribat- comencem l'activitat. Després, pot ser que ens enganxi i pot ser que no. Si no ens enganxa és el "va fer-nos bon temps" i si ens enganxa ja és massa tard.

També passa que no sempre estem disposats a renunciar allò que hem preparat amb una inversió de temps i emocions per tans sols una posibilitat i que creiem que ens en sortirem i ens donarà temps a valorar si val la pena de seguir (jo, el primer que caic en aquestes coses).

podi-. (salut i muntanyes)