Excursió 1: de Planoles a Queralbs pel collet de les Barraques, el 4 d'octubre
Excursió 2: Volta circular per la vall de Segadell, el 8 de novembre, sortint de Pardines per arribar al coll de Pal passant per l'ermita de Santa Magdalena i el collet de Puig Llingot, i tornant al punt de sortida per la collada Verda i la font de l'Arç.
Totes dues queden molt pròximes en distància, ja que Pardines és només a 6 quilòmetres de Ribes de Freser, però què n'eren de diferents! Per què? Doncs pel paisatge, i especialment, per la climatologia.
La primera va ser una excursió amb força bosc, una forta pujada fins al collet de les Barraques i, tot just quan al coll el pi negre començava a deixar pas als típics prats de l'alta muntanya, començàrem a baixar pels cingles de l'Andreu fins a Queralbs. No va ser una excursió gaire llarga, menys de 4 hores de temps efectiu caminant, però el desnivell era considerable per tractar-se d'una travessa de mitja muntanya, i això ho van acusar algunes persones que eren noves al grup. El temps era bo, càlid per les dates.
Recordo d'aquest dia el refugi Corral Blanc, lloc que aquell dia era només de pas, però que em va semblar molt modern i confortable. Un lloc de pernocta a considerar si algun dia ve al cas.
Un mes més tard tocava Pardines. No estava gaire animat per apuntar-m'hi, però al final m'hi vaig deixar emportar. Aquesta volta tenia com a punt culminant el coll de Pal, punt intermig a la Serra Cavallera que separa la zona del Taga/Puig Sestela, de la del Serrat dels Evangelis/Pedra dels tres bisbes. Punt, a més a més, on la Mª José i jo vam passar aquest passat mes de maig en una de les excursions que vam organitzar per la vall de Camprodon.
Semblava a priori una excursió semblant a la primera, però no. Res a veure. I la climatologia en va ser la responsable, amb un dia serè però fred, molt ventós i una temperatura de només 1º C a la part més alta. Al coll de Pal i voltants, el terra ja era cobert d'una fina capa de neu que va aportar la nota fotogènica a la sortida. I si això fos poc, al mateix coll ens vam creuar amb un ramat d'isards que, en filera índia i amb gran agilitat, creuaven aquest pas per la banda est (i dos isards més d'espectadors a poca distància de nosaltres, que ens observaven sense immutar-se). Tot plegat, una excursió de mitja muntanya però que paisatgísticament recordava més a l'alta muntanya.
Curiosa aquesta excursió també perquè es va fer en dos microbusos amb capacitat per unes quinze persones cadascú, i un cotxe particular que es va ajuntar a l'excursió i on anaven un grapat que no van poder apuntar-s'hi. Entre aquests m'hi trobava jo, i sense biodramina (quin mareig!).
Ah!, i se m'oblidava: felicitacions als dos vocals, que ho van fer d'allò més bé.
Excursió 2: Volta circular per la vall de Segadell, el 8 de novembre, sortint de Pardines per arribar al coll de Pal passant per l'ermita de Santa Magdalena i el collet de Puig Llingot, i tornant al punt de sortida per la collada Verda i la font de l'Arç.
Totes dues queden molt pròximes en distància, ja que Pardines és només a 6 quilòmetres de Ribes de Freser, però què n'eren de diferents! Per què? Doncs pel paisatge, i especialment, per la climatologia.
La primera va ser una excursió amb força bosc, una forta pujada fins al collet de les Barraques i, tot just quan al coll el pi negre començava a deixar pas als típics prats de l'alta muntanya, començàrem a baixar pels cingles de l'Andreu fins a Queralbs. No va ser una excursió gaire llarga, menys de 4 hores de temps efectiu caminant, però el desnivell era considerable per tractar-se d'una travessa de mitja muntanya, i això ho van acusar algunes persones que eren noves al grup. El temps era bo, càlid per les dates.
Recordo d'aquest dia el refugi Corral Blanc, lloc que aquell dia era només de pas, però que em va semblar molt modern i confortable. Un lloc de pernocta a considerar si algun dia ve al cas.
Un mes més tard tocava Pardines. No estava gaire animat per apuntar-m'hi, però al final m'hi vaig deixar emportar. Aquesta volta tenia com a punt culminant el coll de Pal, punt intermig a la Serra Cavallera que separa la zona del Taga/Puig Sestela, de la del Serrat dels Evangelis/Pedra dels tres bisbes. Punt, a més a més, on la Mª José i jo vam passar aquest passat mes de maig en una de les excursions que vam organitzar per la vall de Camprodon.
Semblava a priori una excursió semblant a la primera, però no. Res a veure. I la climatologia en va ser la responsable, amb un dia serè però fred, molt ventós i una temperatura de només 1º C a la part més alta. Al coll de Pal i voltants, el terra ja era cobert d'una fina capa de neu que va aportar la nota fotogènica a la sortida. I si això fos poc, al mateix coll ens vam creuar amb un ramat d'isards que, en filera índia i amb gran agilitat, creuaven aquest pas per la banda est (i dos isards més d'espectadors a poca distància de nosaltres, que ens observaven sense immutar-se). Tot plegat, una excursió de mitja muntanya però que paisatgísticament recordava més a l'alta muntanya.
Curiosa aquesta excursió també perquè es va fer en dos microbusos amb capacitat per unes quinze persones cadascú, i un cotxe particular que es va ajuntar a l'excursió i on anaven un grapat que no van poder apuntar-s'hi. Entre aquests m'hi trobava jo, i sense biodramina (quin mareig!).
Ah!, i se m'oblidava: felicitacions als dos vocals, que ho van fer d'allò més bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario