Dia 3 (5-AGO-2009):
De nou amunt a les 6 del matí després d'un altra nit de mal dormir per un servidor. L'etapa d'avui era curta, del refugi Oulettes fins al refugi d'Estom pel coll d'Araillé, però com que el dia es presentava calorós i xafogós, volíem pujar aquest coll amb la fresca.
Aquest pas tampoc representà cap dificultat, malgrat que la pujada semblava terrible des del coll de los Mulos. Hi havia la possibilitat de fer el pic d'Araillé, però la seva furiosa aparença ens va fer desistir.
La baixada fou un altra història, no complicada ni exposada, però era una immensa tartera de pedres que feia el camí un xic pesat. Malgrat tot, cap a les 11 del matí vam arribar a la cruïlla amb el sender que demà ens portaria fins a Baysellance.
Com que el refugi era a prop i l'etapa curta, alguns vam decidir allargar-la una mica visitant alguns dels estanys que conformen una zona rica en llacs coneguda com els 7 lacs del Vinhamala, i que són una travessa força clàssica de la zona. Vam visitar el lac de Labas i el lac des Oulettes d'Estom-Soubiran, tots dos meravellosos i en un entorn idíl·lic. Impossible evitar la temptació de banyar-se... qui podia aguantar aquestes gèlides aigües. Després de dinar amanides de moresc o d'un arròs no massa afortunat, tornàrem cap al refugi ja que el temps donava símptomes de canvi.
Mentrestant, la resta del grup ja havia arribat feia estona al refugi d'Estom, no sense abans tenir un encontre amb una marmota sense cap complexe de timidesa, ja que va ser fotografiada a només un parell de metres! Nosaltres l'encontre el vam tenir amb un grupet de francesos on hi havia una noia (amb aspecte força urbanita, tot s'ha de dir) que caminava visiblement coixa, i calçava unes bambetes de gimnàs. Era evident que patia una torçada de turmell per no portar un calçat adient. I és que cada vegada hi ha més gent que es llença a la muntanya de qualsevol manera, portant un equip deficient i desconeixent els perills de la muntanya.
El refugi d'Estom era potser el que tenia un caràcter més marcadament muntanyenc, petit però molt acollidor, i la guarda, molt amable i simpàtica. Aquí hi havia només una dutxa d'aigua freda i un bany, però no fou un problema donada la reduïda capacitat del refugi. El sopar, boníssim... però el cel s'ennuvolava. S'apropava una tempesta i alguns es quedaren contemplant els llamps i trons fins a l'hora de dormir.
I les habitacions... només hi havien dues habitacions grans i aquí començà la vessant més còmica d'aquella nit (quina nit!). Ens repartírem en dues habitacions, ocupant sencera la petita i a mitges la gran, excepte en LR, que se n'anà a dormir a una cabana metàl·lica que hi havia a prop del refugi. Potser si sabés el que l'esperava s'ho hauria repensat, perquè cap a les 11 esclatà la tempesta amb un bon aiguat que es filtrava per totes les parets de la cabana. L'aigua no és el dissolvent universal però Déu n'hi do, i per si això fos poc, una filtració a una de les habitacions del refugi no va deixar ben xop a més d'un de ben poc!
Dades tècniques:
Distància recorreguda: 11,9 km
Temps de camí: 4 h 40 m
Temps aturat: 3 h 30 m
Velocitat mitja: 2,5 km/h
Desnivells: + 680 m, - 1025 m
Altura màxima: 2583 m (coll d'Araillé)
Altura mínima: 1804 m (refugi d'Estom)
Dia 4 (6-AGO-2009):
El dia s'aixecà serè. Avui s'havia de recórrer la distància que separen els refugis d'Estom i de Baysellance, el refugi guardat més alt dels Pirineus i punt de partida per pujar a la Pica Longa. La idea inicial era passar pel coll de Labas, però la guarda del refugi ens advertí d'un pas molt exposat i vertiginós, així que es buscà un altra alternativa.
La primera alternativa era fer la ruta dels 7 llacs del Vinhamala, un tros de la qual ja vam fer ahir alguns, però es desestimà per llarga, desconeguda i per algun pas una mica delicat. Així que no hi hagué més remei que desfer gairebé tot el camí d'ahir i pujar per la Hourquette d'Ossoue fins al refugi. Des d'aquest coll es podia pujar fàcilment el Petit Vinhamala, un dels tresmil més fàcils de tot el Pirineu.
I així ho vam fer: la pujada per la tarteta va ser lenta i cansada per alguns, però sense problemes, tot i que alguns ja anaven força rebentats. Després de recuperar forces a la Hourquette, la pujada al Petit Vinhamala no va suposar cap dificultat i gairebé tothom hi va reeixir. Per a mi, el tresmil més relaxat amb diferència de tots els que he fet!
Des d'aquesta atalaia les vistes són magnífiques, no tant com des de la Pica Longa, però hi havia bones vistes de tota la zona d'Ordesa-Monte Perdido (espectacular escletxa de Roland), de part de la glacera de la Pica Longa, de la Gran Fasha, del Balaitús i fins i tot del Midi d'Ossau. No ens hi vam estar molta estona perquè el cel començava a carregar-se de núvols i s'ensumaven aires de tempesta.
I d'aquí, en una hora s'arribà al refugi, dinar i tarda de cartes mentre fora queia un bon ruixat. El refugi resultà una mica angoixant pel poc espai que hi havia en certes dependències i sobretot, per la brutícia dels lavabos. Francament crec que aquest sentit és un dels refugis més bruts que mai he trobat. Angunioses eren les letrines i més el veure algú descalç entrant-hi. Quina incubadora de fongs hi devia dur als peus aquell home! I de dutxes, res de res, aigua freda i prou!
Tampoc el sopar va resultar ser cap meravella. Ho sento, però crec que vaig ser l'únic que no va gaudir de la sopa de farigola ni de l'arròs, tot i que d'entre nosaltres hi havia algú que opinava de la sopa el mateix que la Mafalda del dibuixant Quino.
Dades tècniques:
Distància recorreguda: 10,2 km
Temps de camí: 4 h 53 m
Temps aturat: 2 h 27 m
Velocitat mitja: 2,1 km/h
Desnivells: + 1355 m, - 527 m
Altura màxima: 3032 m (Petit Vinhamala)
Altura mínima: 1804 m (ref. Estom)
De nou amunt a les 6 del matí després d'un altra nit de mal dormir per un servidor. L'etapa d'avui era curta, del refugi Oulettes fins al refugi d'Estom pel coll d'Araillé, però com que el dia es presentava calorós i xafogós, volíem pujar aquest coll amb la fresca.
Aquest pas tampoc representà cap dificultat, malgrat que la pujada semblava terrible des del coll de los Mulos. Hi havia la possibilitat de fer el pic d'Araillé, però la seva furiosa aparença ens va fer desistir.La baixada fou un altra història, no complicada ni exposada, però era una immensa tartera de pedres que feia el camí un xic pesat. Malgrat tot, cap a les 11 del matí vam arribar a la cruïlla amb el sender que demà ens portaria fins a Baysellance.
Com que el refugi era a prop i l'etapa curta, alguns vam decidir allargar-la una mica visitant alguns dels estanys que conformen una zona rica en llacs coneguda com els 7 lacs del Vinhamala, i que són una travessa força clàssica de la zona. Vam visitar el lac de Labas i el lac des Oulettes d'Estom-Soubiran, tots dos meravellosos i en un entorn idíl·lic. Impossible evitar la temptació de banyar-se... qui podia aguantar aquestes gèlides aigües. Després de dinar amanides de moresc o d'un arròs no massa afortunat, tornàrem cap al refugi ja que el temps donava símptomes de canvi.
Mentrestant, la resta del grup ja havia arribat feia estona al refugi d'Estom, no sense abans tenir un encontre amb una marmota sense cap complexe de timidesa, ja que va ser fotografiada a només un parell de metres! Nosaltres l'encontre el vam tenir amb un grupet de francesos on hi havia una noia (amb aspecte força urbanita, tot s'ha de dir) que caminava visiblement coixa, i calçava unes bambetes de gimnàs. Era evident que patia una torçada de turmell per no portar un calçat adient. I és que cada vegada hi ha més gent que es llença a la muntanya de qualsevol manera, portant un equip deficient i desconeixent els perills de la muntanya.
El refugi d'Estom era potser el que tenia un caràcter més marcadament muntanyenc, petit però molt acollidor, i la guarda, molt amable i simpàtica. Aquí hi havia només una dutxa d'aigua freda i un bany, però no fou un problema donada la reduïda capacitat del refugi. El sopar, boníssim... però el cel s'ennuvolava. S'apropava una tempesta i alguns es quedaren contemplant els llamps i trons fins a l'hora de dormir.I les habitacions... només hi havien dues habitacions grans i aquí començà la vessant més còmica d'aquella nit (quina nit!). Ens repartírem en dues habitacions, ocupant sencera la petita i a mitges la gran, excepte en LR, que se n'anà a dormir a una cabana metàl·lica que hi havia a prop del refugi. Potser si sabés el que l'esperava s'ho hauria repensat, perquè cap a les 11 esclatà la tempesta amb un bon aiguat que es filtrava per totes les parets de la cabana. L'aigua no és el dissolvent universal però Déu n'hi do, i per si això fos poc, una filtració a una de les habitacions del refugi no va deixar ben xop a més d'un de ben poc!
Dades tècniques:
Distància recorreguda: 11,9 km
Temps de camí: 4 h 40 m
Temps aturat: 3 h 30 m
Velocitat mitja: 2,5 km/h
Desnivells: + 680 m, - 1025 m
Altura màxima: 2583 m (coll d'Araillé)
Altura mínima: 1804 m (refugi d'Estom)
Dia 4 (6-AGO-2009):El dia s'aixecà serè. Avui s'havia de recórrer la distància que separen els refugis d'Estom i de Baysellance, el refugi guardat més alt dels Pirineus i punt de partida per pujar a la Pica Longa. La idea inicial era passar pel coll de Labas, però la guarda del refugi ens advertí d'un pas molt exposat i vertiginós, així que es buscà un altra alternativa.
La primera alternativa era fer la ruta dels 7 llacs del Vinhamala, un tros de la qual ja vam fer ahir alguns, però es desestimà per llarga, desconeguda i per algun pas una mica delicat. Així que no hi hagué més remei que desfer gairebé tot el camí d'ahir i pujar per la Hourquette d'Ossoue fins al refugi. Des d'aquest coll es podia pujar fàcilment el Petit Vinhamala, un dels tresmil més fàcils de tot el Pirineu.
I així ho vam fer: la pujada per la tarteta va ser lenta i cansada per alguns, però sense problemes, tot i que alguns ja anaven força rebentats. Després de recuperar forces a la Hourquette, la pujada al Petit Vinhamala no va suposar cap dificultat i gairebé tothom hi va reeixir. Per a mi, el tresmil més relaxat amb diferència de tots els que he fet!Des d'aquesta atalaia les vistes són magnífiques, no tant com des de la Pica Longa, però hi havia bones vistes de tota la zona d'Ordesa-Monte Perdido (espectacular escletxa de Roland), de part de la glacera de la Pica Longa, de la Gran Fasha, del Balaitús i fins i tot del Midi d'Ossau. No ens hi vam estar molta estona perquè el cel començava a carregar-se de núvols i s'ensumaven aires de tempesta.
I d'aquí, en una hora s'arribà al refugi, dinar i tarda de cartes mentre fora queia un bon ruixat. El refugi resultà una mica angoixant pel poc espai que hi havia en certes dependències i sobretot, per la brutícia dels lavabos. Francament crec que aquest sentit és un dels refugis més bruts que mai he trobat. Angunioses eren les letrines i més el veure algú descalç entrant-hi. Quina incubadora de fongs hi devia dur als peus aquell home! I de dutxes, res de res, aigua freda i prou!Tampoc el sopar va resultar ser cap meravella. Ho sento, però crec que vaig ser l'únic que no va gaudir de la sopa de farigola ni de l'arròs, tot i que d'entre nosaltres hi havia algú que opinava de la sopa el mateix que la Mafalda del dibuixant Quino.
Dades tècniques:Distància recorreguda: 10,2 km
Temps de camí: 4 h 53 m
Temps aturat: 2 h 27 m
Velocitat mitja: 2,1 km/h
Desnivells: + 1355 m, - 527 m
Altura màxima: 3032 m (Petit Vinhamala)
Altura mínima: 1804 m (ref. Estom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario