Dia 5 (7-AGO-2009):
El despertador sonà a les 5 de la matinada. Sembla exagerat, però la darrera etapa, de Baysellance a Bujaruelo per la vall de Canau i el port de Bernatuara era llarga i s'anunciava un canvi de temps. De fet, el cel a primera hora era mig núvol i s'ensumava un dia tempestuós.
Poc després de les 6 i després d'un esmorzar justet, començàrem a baixar, frontal als caps, ja que encara era força fosc. La baixada era maca, amb bonics camps de lliris dels Pirineus, algunes clapes de neu, ovelles (una d'elles acabava de parir!) i una boira força espesa. Es baixava a un ritme molt fort. No hi havia temps a perdre. Les tempestes, a més de desagradables, poden ser perilloses.
Després vingué la remuntada per la bonica vall de Canau, impregnada d'una penetrant verdor i amb moltes marmotes aquí i allà. Una remuntada, però, cansada per alguns fins assolir el port de Bernatuara, on els més agosarats van fer un atac-llampec al pic de Bernatuara mentre que la resta descansava uns minuts al peu de l'estany homònim, un bonic llac rodó amb aigua força calenta. Després continuàrem baixant per la vall fins arribar amb una forta xafogor a Bujaruelo, essent atrapats a mitja baixada pel “comando” que va fer el pic a un ritme fortíssim.
Eren les 3 de la tarda (més o menys) i arribàrem al refugi de Bujaruelo. La travessa havia acabat sense cap incident. Mitja hora després esclatà una forta tempesta amb calamarsa. Ens havíem escapat per un pel.
Qui no s'havia escapat era un grup de joves que practicava barranquisme o espeleologia: algú havia pres mal i calgué l'actuació dels equips de rescat de muntanya.
A la fi, a Bujaruelo, ens vam poder dutxar d'una manera més civilitzada. Ens esperava un magnífic sopar i dormir un altra vegada a les golfes, com el primer dia...
Aquella nit alguns ja van marxar cap a Barcelona. La resta, vam dormir fins ben entrat el matí. I què bé que vaig dormir jo aquella nit!
Dades tècniques:
Distància recorreguda: 16,6 km
Temps de camí: 5 h 48 m
Temps aturat: 2 h 49 m
Velocitat mitja: 2,9 km/h
Desnivells: + 589 m, - 1843 m
Altura màxima: 2651 m (ref. Baysellance)
Altura mínima: 1349 m (Bujaruelo)
EPÍLEG (8-AGO-2009): aquí es va acabar aquesta excursió estiuenca, amb un esmorzar, el darrer, fotos de comiat i viatge de tornada a Barcelona sense incidents. Dins del meu cap, i suposo que el d'alguns mes, ja començaven a circular projectes per l'estiu vinent i fins i tot per Setmana Santa. També pensant en que tot ha sortit rodó i que no ha passat res de dolent. I aquesta és la major victòria.
I per acabar (ja era hora, no?) agrair la companyia a tots els companys de travessa i en especial als dos vocals, Quim i Lluís, que tan bé han sabut portar aquesta travessa. Fins la propera!
P.D.: totes les fotos són cortesia del Quim Sánchez i l'Anna Escartin.
El despertador sonà a les 5 de la matinada. Sembla exagerat, però la darrera etapa, de Baysellance a Bujaruelo per la vall de Canau i el port de Bernatuara era llarga i s'anunciava un canvi de temps. De fet, el cel a primera hora era mig núvol i s'ensumava un dia tempestuós.
Poc després de les 6 i després d'un esmorzar justet, començàrem a baixar, frontal als caps, ja que encara era força fosc. La baixada era maca, amb bonics camps de lliris dels Pirineus, algunes clapes de neu, ovelles (una d'elles acabava de parir!) i una boira força espesa. Es baixava a un ritme molt fort. No hi havia temps a perdre. Les tempestes, a més de desagradables, poden ser perilloses.
Després vingué la remuntada per la bonica vall de Canau, impregnada d'una penetrant verdor i amb moltes marmotes aquí i allà. Una remuntada, però, cansada per alguns fins assolir el port de Bernatuara, on els més agosarats van fer un atac-llampec al pic de Bernatuara mentre que la resta descansava uns minuts al peu de l'estany homònim, un bonic llac rodó amb aigua força calenta. Després continuàrem baixant per la vall fins arribar amb una forta xafogor a Bujaruelo, essent atrapats a mitja baixada pel “comando” que va fer el pic a un ritme fortíssim.
Eren les 3 de la tarda (més o menys) i arribàrem al refugi de Bujaruelo. La travessa havia acabat sense cap incident. Mitja hora després esclatà una forta tempesta amb calamarsa. Ens havíem escapat per un pel.Qui no s'havia escapat era un grup de joves que practicava barranquisme o espeleologia: algú havia pres mal i calgué l'actuació dels equips de rescat de muntanya.
A la fi, a Bujaruelo, ens vam poder dutxar d'una manera més civilitzada. Ens esperava un magnífic sopar i dormir un altra vegada a les golfes, com el primer dia...
Aquella nit alguns ja van marxar cap a Barcelona. La resta, vam dormir fins ben entrat el matí. I què bé que vaig dormir jo aquella nit!Dades tècniques:
Distància recorreguda: 16,6 km
Temps de camí: 5 h 48 m
Temps aturat: 2 h 49 m
Velocitat mitja: 2,9 km/h
Desnivells: + 589 m, - 1843 m
Altura màxima: 2651 m (ref. Baysellance)
Altura mínima: 1349 m (Bujaruelo)
EPÍLEG (8-AGO-2009): aquí es va acabar aquesta excursió estiuenca, amb un esmorzar, el darrer, fotos de comiat i viatge de tornada a Barcelona sense incidents. Dins del meu cap, i suposo que el d'alguns mes, ja començaven a circular projectes per l'estiu vinent i fins i tot per Setmana Santa. També pensant en que tot ha sortit rodó i que no ha passat res de dolent. I aquesta és la major victòria.
I per acabar (ja era hora, no?) agrair la companyia a tots els companys de travessa i en especial als dos vocals, Quim i Lluís, que tan bé han sabut portar aquesta travessa. Fins la propera!
P.D.: totes les fotos són cortesia del Quim Sánchez i l'Anna Escartin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario