Bonica travessa entre Andorra i França, amb sortida i arribada a l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís i pernocta al refugi d'Étang Fourcat, malgrat que el pla inicial es va haver de modificar donada la aparent duresa de la proposta inicial. Una decisió que al final va ser tot un encert!
Vam quedar a les 7 del matí a Palau Reial i, després d'un viatge una mica pesat (Andorra, ja se sap, és una tortura pels conductors), amb un ensurt protagonitzat per una guineu que se'm va creuar a la carretera, arribàrem a l'estació d'esquí on començà la nostra aventura. El temps era magnífic.
Ben aviat vam arribar als molt concorreguts estanys de Tristaina, però aquí vam decidir seguir un camí una mica diferent que ens endugué a la base del pic de l'Estany Forcat i que ens endarrerí una mica. Després de dinar, alguns van decidir de pujar el pic, però el cansament em va fer desistir de la idea. Després vaig saber que havia pres la decisió correcta, ja que hi havia uns passos molt exposats no aptes per “porucs”.
De tota manera, la resta de la gent vam continuar cap al refugi passant per l'escletxa de Tristaina, força empinada però sense grans dificultats. Res més travessar-la, ja es veia l'estany Fourcat i el refugi, on vam arribar després d'una bona baixada i de sortejar dos passos amb l'ajut de les mans (Iº) que no tenien complicació si es sabia per on pujar.
El refugi Etang Fourcat, força original d'aparença, va resultar ser molt còmode, gairebé de luxe, diria jo, amb vàries dutxes d'aigua calenta (molt cares: 4€ per cinc minuts, així que ens vam dutxar amb aigua freda, però que no ho era gaire) i habitacions per 6-8 persones.
La resta de la gent que va anar a fer el pic, van arribar més tard. Mentre esperàvem el sopar, vam gaudir de l'actuació a la gaita d'un autèntic occità que ens delità amb algunes cançons de la terra en llengua occitana i una versió de “l'Estaca” d'en Lluís Llach, cançó que tots els catalans vam acabar cantant a cor. Un moment emotiu, sens dubte. I el sopar, força bo, amb menú típic francès, tot i que a algú, la sopa...
Abans d'anar-nos a dormir, ens vam quedar una estona mirant els estels i intentant resoldre cert misteri astronòmic relacionat amb una suposada observació del cinturó d'Orió i l'escletxa d'en Roland al mes de setembre, que no va quedar del tot clar. El fred, però, va fer que tots preferíssim que ens anéssim a dormir aviat.
Al dia següent hi havia la idea de pujar el pic de Tristaina. El dia era radiant però ja des de primeres hores la calor era ben present. Després d'esmorzar, baixàrem seguint el GR 10 cap a unes bordes (Orri Gaudère) i d'aquí, vam pujar cap els estanys de Petsiguer on alguns no van resistir la temptació de fer un banyet. En aquell moment vam veure que no hi hauria temps de fer el pic. Personalment jo em trobava força matxacat i, davant la perspectiva d'un pic no gens fàcil, vaig trobar bé la proposta de relaxar-nos una estona als estanys.
Vam seguir pujant pels bonics estanys de la Goueille i dinàrem a la vora de l'estany de l'Albeille on vam poder veure un rescat de muntanya. Després de dinar i amb una calor força angoixant, vam superar el port de l'Albeille, amb una baixada força impressionant. Així tornàrem a Andorra, als estanys de Tristaina. Una hora després, vam arribar a l'estació d'esquí, punt i final de la travessa.
Resumint, bonica travessa però més dura que la del Tuc d'Ermer malgrat tenir menys desnivell, ja que el camí resultà ser força “trencacames”. I molt encertada l'alternativa dels dos vocals (Quim i Lluís Rotllan) al pla inicial, massa dur potser.
Per cert, al viatge de tornada, a la carretera se'm van creuar una perdiu seguida de tres perdigons (o eren ànecs?). Tots els animalons que no vaig trobar a l'alta muntanya (marmotes, isards...) me'ls vaig trobar a la carretera!
(fotos cortesia del Quim)
Dades tècniques
Dia 1:
Distància: 5,6 km
Desnivells: +518 m, -316 m
Altura màxima: 2689 m
Altura mínima: 2228 m
Dia 2:
Distància: 12,2 km
Desnivells: +785 m, -1021 m
Altura màxima: 2613 m
Altura mínima: 1933 m
Temps de camí: 5 h 12 m
Velocitat mitja: 2,3 km/h
No hay comentarios:
Publicar un comentario