lunes, 27 de julio de 2009

Tuc d'Ermer (2425 m, 19-JUL-2009)

A la segona, la vençuda. Bé, a la segona per alguns, perquè per un servidor aquesta era la primera vegada que intentava aquesta aventura que l'any passat no va reeixir a conseqüència de la meteorologia desfavorable que tan sovint es deixa veure per la Vall d'Aran.

Vam quedar dissabte a les 7 del matí a Palau Reial 19 persones i, després d'un viatge llarg amb parada habitual a Belcaire per esmorzar, arribàrem a Espitau de Vielha cap a les 11:30 però... poc abans d'arribar vam saber que un vehicle havia errat el camí i això ens va obligar a començar l'excursió de dissabte amb força retard, cap a les 12:30.

La proposta d'aquest dia no va ser fàcil de triar perquè teníem vàries alternatives, però al final ens vam decantar per pujar al lac Redon, un bonic estany que vaig “descobrir per casualitat” ara fa just un any, quan a la sortida del Ballibierna vam fer una excursió prèvia força mogudeta que va acabar amb el grup dispersat...

De fet, aquesta primera excursió es va fer més dura del previst, potser degut al cansament del viatge d'anada i de ser dissabte. El temps era magnífic, un xic càlid al migdia, però al lac Redon corria un aire força fred, igual que l'any passat.

És aquest un estany força maco, gran i gairebé rodó. Aquí, la Universitat Autònoma de Barcelona té instal·lada una caseta on fan controls de pol·lució, a més d'una infraestructura al mig de l'estany on suposo que deuen col·locar o recollir les mostres i/o experiments. Aquest any no vaig tenir la sort de trobar els investigadors, cosa que sí succeí l'any passat.

Després de dinar a la vora de l'estany, tornàrem pel mateix camí, i d'aquí, vam creuar la Vall d'Aran fins el refugi d'Era Honeria, accessible amb cotxe per una pista asfaltada força estreta. Atenció amable, un sopar excel·lent (molt bona la sopa d'all!) i una nit d'insomni per alguns de nosaltres que ni els taps ni el zolpidem van poder evitar.

Diumenge ens vam aixecar molt aviat: a les 5:45, tot i que algú ja portava aixecat quasi una hora. S'havia de salvar un desnivell de 1400 metres si es volia fer el tuc d'Ermer. Per consell dels guardes, vam fer la ruta (circular) en sentit horari, al revés del previst.

Sortírem del refugi i vam començar a pujar pel GR 211. El dia era esplèndid i una mica calorós. Algú hagué d'abandonar aviat, producte del cansament del dia anterior, però es pujava a molt bon ritme. El paisatge, preciós, adornat amb multitud de flors multicolors i les últimes congestes de neu.
En arribar al lac deth Potz, abandonàrem el GR 211 i agafàrem el GR 211.3. Aquí alguns van decidir no pujar el tu d'Ermer i decidiren donar una volta (i suportar veure una vaca parint!). La resta vam continuar cap al Coth de Güèrri i d'aquí, pujar els 155 metres que quedaven fins el nostre objectiu.

Pujar el tuc d'Ermer no va presentar cap dificultat, tot i que en no haver-hi cap itinerari d'ascens senyalitzat, va ser una pujada per la línia directa. Allà a dalt ens vam trobar amb un muntanyer que era soci del CEC i ens comentava que aquest era un pic poc visitat pels excursionistes. I és una pena, perquè les vistes eren superbes: cap a l'oest es veien, impressionants, el massís de la Maladeta, el del Perdiguero, el del Posets i, tot i que no el vaig identificar amb seguretat, sembla ser que es veia el Vinhamala. I també es veien alguns pics emblemàtics de la Vall d'Aran com el Montlude.
Després de baixar fins el coll, on ens esperava la resta del grup, i de dinar, tornàrem cap al refugi seguint el GR 211.3 en forta baixada que, unit a la calor, es va fer força dur fins que no vam arribar a un formidable bosc que ens fes una mica d'ombra. I d'aquí, cap a Barcelona, on arribàrem a una hora força còmoda tenint en compte la llargada del viatge de tornada.

Resumint, ens ho vam passar d'allò més bé.

(fotografies cortesia d'en Josep Pericàs)

Dades de l'excursió al Tuc d'Ermer:

Distància: 17,7 kms
Desnivells: +/- 1645 m (segons el GPS)
Alçada màxima: 2425 m
Alçada mínima: 1015 m
Velocitat mitja: 2,8 km/h
Temps de camí: 6 h 30 m

No hay comentarios: