miércoles, 26 de noviembre de 2008

Pels entorns de Vilada (23-XI-2008)

Fa més o menys un any vaig gaudir, amb un parell d’amics, d’un agradable dia d’excursió per la serra del Catllaràs, a l’Alt Berguedà, una volta amb sortida i arribada a la Pobla de Lillet que va coincidir amb l’explosió cromàtica dels colors de la tardor. Va ser una excursió molt maca, certament.


El passat diumenge vaig tornar a l’Alt Berguedà, acompanyat d’un grupet del CEC, per fer un altra excursió circular per un lloc no gaire llunyà del de l’any passat: Vilada.


Vam quedar a les 7 del matí a Fabra i Puig, i després d’un viatge en cotxe i d’esmorzar a Colonia Rosal, vam arribar a Vilada. El dia era força maco i, malgrat les gèlides perspectives meteorològiques, el fred era força suportable i àdhuc en alguns moments de pujada feia una miqueta de calor.


De seguida el paisatge es revelà molt maco, ja que l’excursió va transcórrer gairebé en la seva totalitat per frondosos boscs de pins, roures i alzines, per senders i pistes ben senyalitzades amb les marques del PR-C 147. Així, després de sortir de Vilada i d’una pujada per un magnífic bosc vam arribar a una bifurcació amb una curiosa creu (per quin motiu era allí?) i poc després, a una font amb dipòsit.


Poc després arribàrem a la Mina de l’Aigua, un curiós i estret túnel excavat a la roca on algú amb una mica de claustrofòbia va patir una mica però sense més conseqüències. Destacar una curiosa alzina que hi havia a sobre de l’entrada del túnel amb una llarga arrel que penjava per la paret i s’introduïa allà on semblava impossible, per treure’n menjar.


En sortir del túnel gaudirem d’unes magnífiques vistes a la serralada de Picancel. Poc després, vam trobar la font de l’Arç (Déu n’hi do com rajava!) i, una mica més endavant, les restes del castell de Roset, on ens aturàrem a fer una ganyipada. Aquest era un dels punts més alts de la travessa, amb molt bones vistes a tota la vall.


Més endavant el camí enllaçà amb el GR 241. A partir d’aleshores el cel començà a ennuvolar-se i la possible perspectiva de pluja ens aconsellà accelerar el pas. Seguírem una bona estona el GR fins un desviament on ràpidament vam perdre alçada fins enllaçar amb una antiga carretera abandonada. Notar que, arrel d’una bota descordada, alguna mirada perversa es fixà en els calçotets de qui escriu i que va ser origen d’una sucosa conversa sobre moda íntima masculina i els concursos sobre “miss samarreta mullada”.


A partir d’aquí començà el retorn cap a Vilada amb un paisatge una mica més monòton, però encara maco. Després de dinar, amb torrons, alguna cervesa en ampolla de vidre i orujo del Quim, arribàrem (després de creuar algunes vegades la carretera) primer a una masia i més tard, al molí del Cavaller. Bé, aquest nom potser no fa al·lusió a la veritat perquè de molí no semblava quedar res (només una instal·lació recreativa), però valgué la pena atansar-s’hi per contemplar el pantà de la Baells, ple de gom a gom.


Finalment, i després de caminar una bona estona, vam arribar a Vilada. Total, 14 quilòmetres amb poc desnivell i cap dificultat. Un passeig, vaja. I la tornada, després d’un cafè a Colonia Rosal, va ser una mica més llarga de l’habitual, ja que un tall de l’autovia per una manifestació ens obligà a fer una bona volta (amb mareig per part de qui escriu). Mentre es feia fosc, al cel brillaven, esplendoroses, les llums de Venus i Júpiter, anunciant la gran conjunció del proper 1 de desembre.


Més fotos d'aquesta excursió a la següent adreça.


http://picasaweb.google.es/aplidinio/Vilada23XI2008#

1 comentario:

Anónimo dijo...

La creu de la que parles podria ser "la Creu de Roset". Perquè hi és, no ho sé.

Jo vaig ser-hi al pic de la Calma, a l'Alta Garrotxa. També va ser un recorregut per boscos i amb un dia magnífic, si bé a la tarda començà a ennovular-se degut a "l'atac" d'un front fred que se'ns venia a sobre, encara que sense més conseqüències.

7,7 graus a Ciutat Vella (7:05)
podi-.