lunes, 21 de febrero de 2011

El circ dels Pessons i el pic d'Ortafà (19 i 20-FEB-2011)

Sovint quan es parla d'Andorra, la majoria de la gent ho associa amb el país de les compres barates o a les estacions d'esquí. És cert que aquest país ha patit de valent el turisme massiu i certa sobreexplotació urbanística, però aquest petit tros del Pirineu conserva llocs de gran bellesa com la vall de Madriu (a veure si algun dia...) o el circ dels Pessons.

Aquest cap de setmana un grupet de gent vam gaudir d'un cap de setmana de raquetes de neu a la zona més oriental d'Andorra. L'objectiu principal era descobrir la cara hivernal de l'abans esmentat circ.


Ja vaig comentar en un altra crònica que aquest hivern no estava essent gaire generós en quant a gruixos de neu i això condicionà una mica la tria de les excursions a fer, aprofitant que l'esmentat circ és vessant nord. De tota manera, unes nevades no gaire importants de darrera hora ens va permetre de fer en prou bones condicions les excursions proposades.

Dissabte tocava pujar els pics de Maià (2615 m) i Ortafà (2612 m, val a dir que aquest pic no es ressenya al mapa de l'Alpina) des del port d'Envalira, just on hi ha una benzinera. Va ser una excursió molt senzilla però que ens evidencià a algú una certa baixa forma física (o que era dissabte!). Potser no és una de les excursions més maques que es poden fer per haver-hi un paisatge molt pelat, una antena de comunicacions al pic de Maià i sobretot per les motos de neu que circulen sovint per aquest lloc, però hi han bones vistes des dels cims.

El temps va ser bo però la neu era força humida. Al final del dia es cobrí ràpidament de núvols i caigueren alguns flocs de neu quan ja arribàvem al aparcament. Això però no suposà cap problema ni pel més jove del grup, que amb només 8 anys ja ens va demostrar que està fet tot un muntanyenc!


Diumenge tocava la circular pel circ dels Pessons. S'aixecà un dia radiant i s'intuïa una jornada raquetera memorable. I no ens vam equivocar gens!

La sortida es va fer des del pàrquing de Grau Roig, al bell mig de les pistes d'esquí. Ben aviat, en lloc de seguir les pistes, ens vam endinsar en un bosc de pi ben maco que en forta pujada ens dugué al estany Primer, on hi ha ubicat un restaurat. A partir d'aquí l'excursió esdevingué tota una experiència visual gaudint de l'ambient alpí de les muntanyes del circ, dominades pels pics de Montmalús, Pessons i Ensagents.

Seguint el GR7 i creuant pel bell mig d'alguns estanys pujàrem decididament cap a cotes més altes. Malgrat no ser massa grans i que hi havia força neu, es distingien prou bé. Així vam creuar els estanys Forget, Rodó i Meligar seguint una traça d'esquiadors de muntanya que no ens deixà en tot el dia.

A partir de l'estany Meligar (on ens vam acomiadar de dos membres del grup) la neu esdevingué més tova i fins i tot alguns caiguérem dins d'algun forat traïdor, sense conseqüències (sort de les pales).

Finalment vam assolir l'estany de les fonts i el de Cap de Pessons. Davant nostre teníem el pic dels Pessons i la canal dels Isards, via de pujada hivernal del pic on dos esquiadors semblaven intentar pujar-hi (no ho van aconseguir). Aquí ens vam aturar per dinar i després decidírem tornar seguint una ruta no ressenyada però apropant-nos al pic de Montmalús, per acabar de connectar amb la ruta de pujada a l'alçada de l'estany Primer.

Una ruta, doncs, molt maca, en un ambient molt diferent del que ens trobem a llocs més propers com les muntanyes d'Ulldeter i que convida a tornar un altra any. En no ser una ruta llarga (no vam decidir perllongar-la fins al veí circ dels Colells) ens va permetre acabar aviat. Afortunadament, perquè vam necessitar gairebé dues hores per sortir d'Andorra.

Quant a l'allotjament, vam pernoctar a Canillo, en concret a la casa de colònies Aina que ens facilità una borda adossada amb capacitat per a 11 persones. El cert és que el lloc està força bé, ja que és prou confortable i càlid. El tracte i el menjar van ser prou acceptable més si tenim en compte el més que ajustat preu per la mitja pensió. Només un incident amb un membre de la cuina enterbolí una mica la vetllada, però va ser un fet aïllat. La resta del personal ens van tractar amb molta amabilitat.

4 comentarios:

podi dijo...

Jo enguany sense neu.
podi-.

Fran dijo...

Encara no s'ha acabat la temporada de neu. Pel 12 de març toca Amitges.

Ricard Tortosa dijo...

Les fotos són espectaculars!!!!
L´excursió m´imagino que també deuria ser-ho.
Aquests paisatges reconforten la vista..
Vinga aprofita els dies (teòrics) que encara queden de neu!!
Salutacions,

Mª Jose dijo...

ehhhh, ben maco, sí senyor!!!!

la veritat és que el diumenge va fer el dia perfecte per anar a la neu... cel blau i neu blanca, radiant... i si a més la companyia era l'adecuada, doncs què més és pot demanar?