domingo, 27 de febrero de 2011

Puig de Bassegoda (1374 m, 26-FEB-2011)

És un dels cims més emblemàtics de l'Alta Garrotxa, juntament amb el Comanegra, i tot i la seva modesta alçària, de 1374 m, la seva ascensió no és una passejada familiar precisament. Malgrat tractar-se d'una excursió de baixa-mitja muntanya, té ja alguns elements que ens fan recordar l'alta muntanya que trobem a partir de la veïna comarca del Ripollès, com ara desnivells importants, camins abruptes i fins i tot alguna grimpada.

L'aproximació també recorda l'alta muntanya ja que des de Sadernes s'han de recórrer uns sis quilòmetres de pista forestal estreta (no està en mal estat però cal vigilar si ens estimem el cotxe) que passa per l'espectacular congost del riu Llierca. Hi han alguns aparcaments al llarg d'aquest recorregut.

Nosaltres vam deixar els cotxes a l'alçada de la Castanyeda de la Plana. El camí, que travessava praderes, boscos i alguna masia habitada (Ca n'Agustí), pujava suaument fins a l'ermita de la Mare de Déu de les Agulles. Aquest camí de pujada està balitzat amb marques vermelles i verdes, però cal vigilar perquè l'orientació de vegades no és evident.

A partir d'aquí, la pujada pel Caire de Comadella es fa més dura fins arribar a la base del cim de Bassegoda. Cal vorejar-lo per la dreta, perquè aquest cim té dues puntes separades per una fissura difícil de salvar.

Així s'arriba al pas final de l'ascensió on cal grimpar: un pas d'uns 10 metres que seria complicat de pujar i sobretot de baixar (IIº o fins i tot IIIº comentava algú) de no ser per la presència d'unes cadenes i graons metàl·lics que faciliten molt la progressió. Tot i així, els vertiginosos severs hi poden patir.

Des del cim les vistes són prodigioses, destacant cap al nord el massís del Canigó, el Comanegra, el Costabona i el Bastiments. El dia era boirós i deslluí una mica les vistes, però tot i així eren de primer ordre!

Allà a dalt hi ha un curiós naixement metàl·lic. Després de dinar, de les fotos de rigor i de la desgrimpada, vam tornar per un altra via de manera que tancaríem així una bonica excursió circular. Vam baixar per un camí relliscós cap al coll del Principi i vam voltar el Bassegoda per la seva cara nord, passant per les Balmes del Cànem, amb boniques vistes. Un camí que passa per una fageda que a la primavera o la tardor deu ser una veritable delícia. Però és clar, a l'hivern tot era ben pelat.

Per si això és poc, també vam passar per les abans esmentades balmes i un alzinar. I després d'una forta baixada arribàrem de nou a Ca n'Agustí, on ben a prop hi ha un monumental roure que val la pena visitar, especialment si no és hivern. La resta del camí, tornada sobre les nostres passes fins al lloc on vam deixar els cotxes.

Una excursió memorable que vam gaudir deu amics del CEC que van passar un dia molt agradable.

Dades tècniques:

Distància recorreguda: 12,4 km

Horaris: 4 h 20 m (7 h 30 m amb aturades)

Desnivells: +/- 1030 m

1 comentario:

podi dijo...

Per a mi era un cim pendent que finalment ha estat assolit. El paisatge de pujada em recordava una mica al de baixada que vaig fer des del Comanegre, cim relativament veí, d'aquest.

Des de dalt també vèiem el més veí pic del Ferran, als peus del qual hi era l'ermita de Talaixà.

Va recordar-me, el camí de baixada, una de les meves primeres etapes, si no la primera, en que feia vocal per al GR11, on vaig arribar de nit a Sant Aniol i on, abans d'arribar al Corral del Principi, una de les dones que m'hi acompanyava trucava pel mòbil al seu germà perque tenia sospites que no anàvem bé... (!!!!)

PODI-.