Ens vam trobar quatre persones a Palau Reial (l'Ignasi, el Lluís, la Neus i jo) el dissabte 29 d'agost, tot just acabades les vacances, per fer una excursió al circ dels Engorgs i el seu indiscutible rei, el Puigpedrós.
El cert és que l'objectiu que ens vam marcar era ambiciós: arribar al refugi guardat de Malniu, pujar al Puigpedrós i des d'aquest cim, intentar fer tota “l'olla dels Engorgs”, però des del primer moment ja vam veure que era una fita massa ambiciosa per fer-la en un dia només, i venint des de Barcelona. Un altra cosa seria si haguéssim pernoctat a Malniu.
Així que el recorregut final va ser sortir del refugi, assolir el cim i, des d'aquí, baixar cap a la portella de Meranges i enllaçar amb el GR11 a l'alçada del refugi lliure Jordi Folch i Girona (rebatejat més tard com “refugi Sara”). Un recorregut “clàssic” en el que vam invertir cinc hores, en total, que no està malament si tenim en compte que no vam sortir del mateix refugi, sinó un parell de quilòmetres més avall per no haver d'aparcar a l'aparcament del refugi i estalviar els 3 € que et fan pagar.
Del recorregut, val a dir que vam quedar gratament sorpresos ja que, personalment, m'esperava un terreny força més àrid. Però no, excepte les proximitats del Puigpedrós, el paisatge era força verd, amb infinitat de cavalls pastant aquí i allà, voltors al cel i alguna marmota que es sentia xiular de lluny.
La pujada al Puigpedrós era força dura, però sense dificultats. Les vistes al cim eren magnífiques, però el temps no hi acompanyava gaire. En més d'una ocasió vam estar a punt d'avortar l'excursió, però aquells núvols, emprenyadors a la vista, tenien poc desenvolupament i en cap moment van ser una amenaça real.
La baixada pel circ dels Engorgs és maca de debò, amb multitud de petits rierols i aiguamolls a prop del refugi lliure, ocupat només per una persona, una noia que ens explicà que venia de fer tot el circ i que pernoctaria allà mateix...
També va ser maca la baixada final pel GR11, tot i que havia algun pas una miqueta exposat, res de seriós si no es pateix de vertigen galopant. Així, arribàrem al refugi amb el convenciment que és una excursió de les que fan afició. La gent que va gaudir pujant al Puigmal aquest passat estiu trobaria al Puigpedrós un altra excursió memorable. Segurament la repetirem amb alguna modificació, més que res per evitar la pista plena de clots de pujada al refugi i per veure una part de la vall que de ben segur amaga algun altra tresor amagat.
P.D.: fotos cortesia de l'Ignasi
El cert és que l'objectiu que ens vam marcar era ambiciós: arribar al refugi guardat de Malniu, pujar al Puigpedrós i des d'aquest cim, intentar fer tota “l'olla dels Engorgs”, però des del primer moment ja vam veure que era una fita massa ambiciosa per fer-la en un dia només, i venint des de Barcelona. Un altra cosa seria si haguéssim pernoctat a Malniu.Així que el recorregut final va ser sortir del refugi, assolir el cim i, des d'aquí, baixar cap a la portella de Meranges i enllaçar amb el GR11 a l'alçada del refugi lliure Jordi Folch i Girona (rebatejat més tard com “refugi Sara”). Un recorregut “clàssic” en el que vam invertir cinc hores, en total, que no està malament si tenim en compte que no vam sortir del mateix refugi, sinó un parell de quilòmetres més avall per no haver d'aparcar a l'aparcament del refugi i estalviar els 3 € que et fan pagar.
Del recorregut, val a dir que vam quedar gratament sorpresos ja que, personalment, m'esperava un terreny força més àrid. Però no, excepte les proximitats del Puigpedrós, el paisatge era força verd, amb infinitat de cavalls pastant aquí i allà, voltors al cel i alguna marmota que es sentia xiular de lluny.
La pujada al Puigpedrós era força dura, però sense dificultats. Les vistes al cim eren magnífiques, però el temps no hi acompanyava gaire. En més d'una ocasió vam estar a punt d'avortar l'excursió, però aquells núvols, emprenyadors a la vista, tenien poc desenvolupament i en cap moment van ser una amenaça real.La baixada pel circ dels Engorgs és maca de debò, amb multitud de petits rierols i aiguamolls a prop del refugi lliure, ocupat només per una persona, una noia que ens explicà que venia de fer tot el circ i que pernoctaria allà mateix...
També va ser maca la baixada final pel GR11, tot i que havia algun pas una miqueta exposat, res de seriós si no es pateix de vertigen galopant. Així, arribàrem al refugi amb el convenciment que és una excursió de les que fan afició. La gent que va gaudir pujant al Puigmal aquest passat estiu trobaria al Puigpedrós un altra excursió memorable. Segurament la repetirem amb alguna modificació, més que res per evitar la pista plena de clots de pujada al refugi i per veure una part de la vall que de ben segur amaga algun altra tresor amagat.P.D.: fotos cortesia de l'Ignasi
No hay comentarios:
Publicar un comentario