IMPRESSIONANT! Crec que aquesta és la millor manera de definir l’excursió d’ahir, una ascensió als primers cims dels Pirineus que superen la cota dels 2000 metres (o els últims, si venim de l’Atlàntic).
També va ser el dia que, si la memòria no em falla, em vaig aixecar d’hora més aviat que mai: a les 5 en punt sona el despertador i vint minuts després ja agafo el cotxe (temps just per rentar-se, vestir-se i ficar el menjar a la motxilla, ja preparada des d’ahir). Arribo a les 6 a Fabra i Puig i... on és la gent? No es veu ningú. A veure si s’ha cancel·lat i jo sense assabentar-me, però espera... aquell cotxe d’allà potser sigui d’algun conegut. Sí, és el Joan Ramon, el vocal de l’excursió. Poc a poc arriba la resta de la gent.
El viatge d’anada no va tenir incidències, tret d’una espessa boira per la plana de Vic, una lluna plena ben maca i una placa de gel traïdora sortint d’un poblet abans d’arribar a Camprodon, que em va fer patinar una mica, sense conseqüències. Des de llavors i fins arribar a Vallter 2000, anava conduint amb l’ai al cor!
Però a l’estació es van dissipar les pors. El temps era fantàstic, gairebé idèntic al que vam trobar al Port del Comte, i no gaire fred: -4º C al començament, però com que no feia vent i el Sol aviat va escalfar l’ambient, es va suportar molt bé. El grup era força nombrós, 15 persones, el vocal guia (Joan Ramon Montes) i el vocal escombra (Manel Canales).
Des del començament i durant gairebé tota l’excursió es va imposar un ritme suau, assequible per tot el grup, però sense grans pauses, i aquí va radicar l’èxit de la sortida. Bé, això i que la gent va respondre, envoltada d’un molt bon ambient.
La neu era molt abundant, qualitat pols i acabat de caure, producte de les nevades caigudes els dies d’ahir i d’abans d’ahir. Tot plegat ens va permetre de gaudir d’unes vistes formidables: boscos de pins glaçats que semblaven trets d’un conte de Nadal i muntanyes majestuoses totalment vestides de blanc, muntanyes dominades pel gegantí Bastiments, escoltat pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol.
Quant a la travessa, una vegada superat el desnivell que duia al Pla de la Coma Ermada i la Portella de Morens, va consistir en tot una cadena de pics que voltaven els 2500 metres. Així, va arribar primer el Puig de Coma Ermada (2502 m) i ben de seguida, el Puig de la Llosa (2509 m). Després d’una baixada i de passar la Portella del Callau, arribà la Roca Colom (2510 m), el punt més alt de la travessa. Però el Costabona trigà més, ja que el Coll de Pal representava un sifó considerable. La pujada al Costabona, fàcil però ja algú es notava una mica cansat.
Però la recompensa que ens esperava allà a dalt valia la pena. Apart de l’àpat, les vistes eren inoblidables: cap al nord, França i el Canigó; cap a l’est, les Alberes... i el Mediterrani, inconfusible; cap al sud, es veia el Taga, la Serra Cavallera i, més lluny, el Montseny i Montserrat; i cap a l’oest, els primers grans pics dels Pirineus.
Després del dinar i les fotos de rigor, vam tornar pel mateix camí sense gairebé aturar-nos, ja que eren gairebé les 3 de la tarda i calia desfer el camí, que va ser el mateix d’anada tret d’una desviació per terres gales per evitar pujar el Puig de la Llosa i el Puig de la Coma Ermada. El cansanci ja passava factura, el Sol es posava rera el Grau de Fajol (fantàstic!) i la temperatura va caure de cop a -6º C, però arribàrem a temps al pàrquing sense haver de fer servir els frontals.
Així, ben contents i amb “El Messies” de Haendel de fons, vam acabar aquesta bonica excursió. Molt bé per tots dos vocals i per tota la gent, que va estar fantàstica. I també els amics de sempre, el Txus, la MJ i especialment el podi, que no coincidia amb ell des d’aquella ascensió al Ballibierna, allà pel juliol de 2008.
Després d’un cafè (o una xocolata suïssa ben bona) a Setcases, tornàrem cap a casa, sense més incidents que veure els típics bojos de la carretera fent l’animal amb els seus esportius i monovolums de gamma alta, i una invasió de formigues que em vaig trobar en arribar a casa.
Total, 16,6 km de recorregut, 6 hores de camí (segons el GPS) i una desnivells acumulats de +910 m i -905 m, segons l’altímetre baromètric. Déu n’hi do!
Més fotos (totes les que veieu aquí i a l'enllaç, cortesia del podi) a:
http://picasaweb.google.es/podi38/Costabona02#
No hay comentarios:
Publicar un comentario