domingo, 4 de enero de 2009

Port del Comte (raquetes, 3-GEN-2009)

Una excursió amb neu no és una excursió qualsevol. I això ja ho vaig constatar l’any passat a les Bulloses, al Casamanya i a la Tosa d’Alp. I ahir, una vegada més al Port del Comte.


Ens havíem apuntat un bon grapat de gent per fer el Pedró dels Quatre Batlles amb raquetes, però per una raó o un altra, al final vam decidir desafiar l’adversa climatologia el Lluís, la MJ, el Carles Clúa, la Mercè, la Maria, la Marta i un servidor. Vam quedar a les 6:30 a Fabra i Puig i, després de constatar els efectes d’aixecar-se tant d’hora després de tants excessos nadalencs (això d’aixecar-se cada dia a les 10 del matí...) i d’un viatge que presagiava mal temps, vam arribar a l’estació d’esquí del Port del Comte amb un temps impecable, un cel blau intens i una temperatura gens freda.


Després de llogar les raquetes i de suportar una imprevista marxa de gairebé mitja hora per una pista asfaltada, arribem a la plaça de pàrking de Prat de Botons, on comença de debò l’excursió. Agafem una pista que porta cap el Tossal d’Estivella en suau pujada, gairebé una pista d’esquí de fons, vaja, on avancem sense dificultats però amb un ritme potser massa lent, ja que per algú era la primera vegada que es calçava unes raquetes i aviat ho va acusar. En arribar a prop del Tossal, una forta pujada en ziga-zaga ens va permetre flanquejar el pic pel costar esquerra i ens dugué aviat a les cotes altes del Port del Comte, on gaudírem de superbes vistes.


Arribats a aquest punt vam veure que anàvem força malament de temps. La Tossa Pelada quedava a prop però alguns ja no podien més i van decidir abandonar, aprofitant un telecadira que hi havia allà mateix.


La resta vam continuar endavant, creuant unes pistes d’esquí i en poc temps assolíem la base de la Tossa Pelada. Decidírem, però, no fer-la sinó flanquejar-la i posar rumb directe cap el Pedró dels Quatre Batlles, que quedava ben a prop. La neu, força trepitjada al començament de l’excursió, esdevenia cada vegada més abundant, verge i tova, amb un paisatge cada vegada més salvatge on només algunes marques d’esquí o de raquetes i alguns arbres dispersos i carregats de neu trencaven aquell mantell blanc impol·lut.


Sense problemes fem el cim i dinem ràpidament perquè anem justos de temps. Feia caloreta i les vistes cap al Pirineu són magnífiques i destaquen Andorra, la serralada del Cadí amb el Comabona ben nevat, la Serra del Verd, el Pedraforca i fins i tot la Pica d’Estats, llunyana però inconfusible. De la resta de Catalunya, res de res, ben amagada sota una espessa capa de núvols baixos.


Comencem a baixar cap el Vulturó, però hi ha una forta baixada i aquí a algú li entra la por, però aconsegueix baixar gràcies als grampons i l’ajuda dels altres membres de l’expedició. A partir d’aquí ens vam desviar de la ruta inicial per escurçar temps. Només quedava una hora de llum i, en lloc d’anar cap al Portell del Llop i la Bòfia, vam escurçar pel Coll de Tancalaporta. I va ser una decisió totalment encertada, perquè a més d’escurçar, vam passar per uns indrets totalment feréstecs i amb la neu (molt abundant) totalment verge, tant és així que en passar per un preciós bosc de pi negre ens enfonsàvem fàcilment més d’un pam, i això amb raquetes! Sense cap mena de dubte, aquesta va ser la part més bonica de l’excursió.


Finalment, en sortir del bosc enllaçàrem amb una pista d’esquí que en poc temps ens dugué de volta al pàrking de Prat de Botons i, des d’allà, fins al punt de sortida, just quan ja es feia fosc. Allà ens retrobàrem amb la resta de la gent i, després de fer un cafè a Solsona, tornàrem cap a casa.


Comentari final: excursió de gairebé 17 km, però amb uns 7-8 km per pista asfaltada fàcilment evitable, i un desnivell de 705 metres de pujada (total, 1410 metres acumulats). Temps ideal, de pel·lícula. Excursió fàcil i molt bonica tret de la baixada inicial del Pedró, on poden caldre grampons. Amb una mica més de temps i si el grup és més fort, es podria haver arribat a la Bòfia perfectament, però crec que la idea de fer tota la travessa fins al Cap d’Urdiets és massa dura per fer-la amb raquetes.


Més fotos clicant aquí:

http://picasaweb.google.es/aplidinio/PedrDelsQuatreBatllesGEN2009#

No hay comentarios: