Segona etapa del “sender històric” que s’ha desenvolupat sense incidències dignes de menció en un ambient distés i amb una favorable meteorologia, tot i que amb un ventet força frescot. I és que l’hivern ja fa dies que truca a casa nostra i promet una bona temporada pels amants de l’esquí i l’alta muntanya hivernal.
Anem per parts perquè, evidentment, el dia va donar una mica més de sí per escriure alguna cosa més que un simple paràgraf.
El toc de diana va ser molt, molt aviat: 5:30 a.m. i fonts fidedignes asseguren que alguna persona s’hagué d’aixecar a les 4:30 a.m. (que no vol dir “antes de merendar”, perdó pel dolent acudit mortadel·lesc), així que després de recollir al Joan, anem cap a Barcelona i a Balmes-Bergara ens trobem amb el grup de gent del CEC.
Arribàrem a Orriols (Alt Empordà) cap a les 9 del matí. Aquesta etapa consistia en un recorregut de quasi 20 quilòmetres, però gairebé sense desnivell i passant per algunes aldees (Brunsó, Centenys) i poblacions rurals (Melianta) fins arribar a la capital del Pla de l’Estany, Banyoles.
La major part del recorregut transcorria per pistes asfaltades i només cap a la meitat de l’excursió vam poder gaudir de camins i pistes sense l’incòmode asfalt i guarnides per bonics boscos i unes espectaculars imatges del Pirineu completament nevat: espectaculars el Canijo... perdó, el Canigó i la zona del Costabona i Bastiments. Això ens augura una bona temporada de raquetes.
L’escassa dificultat de les pistes a recórrer ens permeté avançar amb gran velocitat, tant és així que cap a dos quarts de dues de la tarda dinàvem a només uns cinc quilòmetres del punt d’arribada, a l’abric d’una bonica església. I cap a les 3 de la tarda ja havíem arribat a Banyoles.
Aquí es va acabar la primera part de l’excursió. La resta de la tarda la vam dedicar a recórrer alguns indrets notables de Banyoles. El Lluís Rotllan va fer gala de les seves dots de guia (a més de vocal) i de gran coneixedor de la història i arquitectura medieval catalanes durant la visita al monestir de Sant Esteve, a la muralla que protegia la ciutat (bé, el que queda d’ella) i a l’església de Santa Maria dels Turers, bons exemples que mostren que Banyoles és alguna cosa més que una vila amb un famós estany ple d’ànecs.
Però d’aquest darrer segurament en parlarem a la propera excursió, on començarem ja a remuntar la serralada transversal... i arribar a un poble carregat d’història: Besalú.
Més imatges al Picasa. Feu clic aquí:
http://picasaweb.google.es/aplidinio/GR12EtapaOrriolsBanyoles#
No hay comentarios:
Publicar un comentario