miércoles, 15 de septiembre de 2010

Els estanys de Tavascan

Aquest és l'estany de Mariola, situat a la part alta de la vall de Tavascan. Un dels molts que poblen el parc de l'Alt Pirineu. Potser estava influenciat per les circumstàncies del moment, però l'aproximació i l'arribada em van semblar de les més maques que recordo.


S'hi arriba en només mitja hora (a bon ritme) des de l'estany del Port, poc abans d'arribar al Port de Tavascan, per un camí maco i còmode. L'estany de Port també és molt maco tot i que ja el tinc una mica massa vist. Deixo aquí la foto de l'amiga MJ perquè la compareu amb un altra d'aquest passat mes de febrer en el decurs d'una excursió raquetera.



Tot això és maco però... es deu quedar petit si el comparem amb una propera zona lacustre integrada pels estanys de la Gallina, Ventolau, Gola, els 3 estanys, etc, tots ells custodiats pels dos gegants de la zona: el Mont-roig i el Ventolau.


Però per gaudir-ne no hi ha més remei que carregar sac i tenda (o funda bivac). No hi ha refugi guardat en aquesta zona tan salvatge i (segurament) tan solitària. Qui s'animaria l'any que ve a fer una acampada a aquesta zona?


Cuidem els estanys. Són el gran tresor dels Pirineus.

3 comentarios:

Los sueños vuelan dijo...

va ser un día molt maco i tranquíl. A més vas tenir un regal maràvellos, un llac ni més ni menys...

jo ho sento, però ja saps que no m'agrada fer acampades, aquesta vegada no aniré amb tu, ohhhh ;)

angie dijo...

hola, hola!! molt maques les fotos i molt bona la comparativa amb l'estany glaçat... i pensar que una Setmana Santa de 2007 hi vaig caminar per sobre amb raquetes...!!
un sol petit apunt, respecte els refugis: al SW del Ventolau hi ha un refugi guardat (ref. Pleta del Prat, que a l'hivern és el centre d'una pista d'esquí de fons). I al N del Ventolau, just en línia recta dels estanys esmentats hi ha un refugi lliure ("Mont-Roig" Enric Pujol) que, tot i ser petitó, té el necessari per pernoctar i treure't d'un ensurt...
A l'hivern es pot fer el Ventolau en travessa de 2 dies, ben maca, des de Quanca... veritablement aconsellable!
Salutacions! ;o)

Fran dijo...

Segur que a l'hivern és preciós, però de moment haig de cuidar-me l'esquena, que la tinc una mica tocada. A l'estiu no s'ha de carregar tant de pes.

Al Ventolau volíem pujar fa tres setmanes, però des de la Pleta del Prat sembla que és una mica desagraït. Millor des de la Gallina, i si trobo algun covocal la proposaré per l'any que ve, amb tenda per si el refugi metàl·lic és ple.