Monteixo (2904 m, 10-JUL-2010)

Aquest cim és el Monteixo. Situat a la Vallferrera, és un dels pics més importants que podem trobar al Parc Natural de l'Alt Pirineu, un dels meus llocs predilectes d'excursionisme (si no el que més).

No és l'alçada el que el converteix en un gran pic, ja que els seus 2904 metres es queden una mica curts davant els propers Comapedrosa i Pica d'Estats. És la seva situació, una mica apartada de l'eix axial pirinenc el que li permet ser un mirador excepcional sobre el Pirineu i la vall de Tor.

Aquest pic el vam pujar el passat mes de juliol (quines hores per escriure una crònica!) en un dia força maco, amb acampada al càmping d'Àreu. El Monteixo es pot pujar des d'aquest poble, però seria una pujada molt dura pel desnivell a superar i sospito que no és tan maca com la que vam seguir.

De fet, la via més normal és per l'estany d'Aixeus. Per arribar-hi, cal agafar els cotxes i ficar-los per una pista forestal en un estat acceptable que mena cap al refugi de Vallferrera, fins al Pla de la Selva. Però nosaltres vam decidir escurçar l'excursió i pujar per un altra pista (aquesta, en un estat infernal en algun tram, perillós pels cotxes!) fins a la Pleta dels Frares. D'aquesta manera, els 1200 metres de desnivell es reduïren a només 850 (el GPS, però, em marcà 1000 metres de desnivell en arribar al cim!).

La pujada no té cap dificultat ni cap pas exposat. És una pujada agraïda que tothom vam fer sense dificultats, tot i que algú va acusar la falta d'entrenament. De fet, em va recordar molt les ascensions clàssiques del Puigmal o del Puigpedrós. El paisatge és bonic i l'arribada a l'estany d'Aixeus és molt gratificant, ja que és un estany força maco. De tota manera només hi vam passar una mica de lluny ja que la via de pujada, si no es feia per la canal, passava més a l'oest i després cap al sud.

Arribats a dalt, el pic és gairebé un cim de vaques. Les vistes són formidables, especialment cap a la Pica d'Estats i el Sotllo, però també destacava la Pica Roja (tots aquests han de caure!). Molt a prop hi havia el pic de Norís, al qual s'hi accedeix des del Monteixo per una cresta que no vam gosar intentar. A més, el temps no era massa estable i amenaçava pluja que es concretà en arribar de nou a Àreu, sortosament fluixa, i dic sortosament perquè el dia anterior vam arreplegar un bon aiguat a Tavascan.

Per això vam decidir baixar pel mateix camí i d'aquí, tornar cap a casa. Alguns volien veure el partit de la Roja al Mundial i per això no ens hi vam encantar gaire.

En resum, que va estar un cap de setmana maco, amb l'afegit de la visita a la central hidroelèctrica de Tavascan el dia anterior.