Va ser una excursió curta, amb baixada des del bonic poble de la Reina Mora, cap al riu Siurana passant pel famós grau de la Trona, un lloc força fotogènic i amb unes vistes molt maques cap a la vall de l'abans esmentat riu. Potser la part que més recordarem van ser els banys que vam gaudir alguns en un dels tolls d'aquest riu, en concret, en l'anomenat toll de la banyera, que es troba una mica abans de l'inici del pantà de Siurana. Uns banys naturistes que s'agraïen ja que feia caloreta, no excessiva però que convidava al bany.
No tothom va poder gaudir d'aquesta excursió, ja que alguns tenien obligacions al matí i hagueren de sortir de Barcelona a la tarda, però a la nit ja ens trobàvem tots reunits a l'alberg de Xerta, una població bonica però amb alguns carrers massa estrets on alguns cotxes, entre ells el meu, patiren algun petit desperfecte.
Diumenge va ser un dia rar, gairebé kafkià diria jo, així que comentaré ben poca cosa. El fet és que l'excursió prevista s'hagué de retallar dràsticament degut a que el lloc era massa lluny de l'alberg i a una badada per part d'alguns de nosaltres que ens dispersà durant força estona i que ens va fer perdre massa temps. Però en fi, també hi van haver banys tot i que l'aigua fos massa freda pel meu gust personal. Llàstima perquè el lloc era maco i feréstec.
Hi hagué visita a la tarda a Tortosa i amb sorpresa, ja que aquí ens vam trobar dos membres del grup de ciclistes que feien la via verda que hi ha per aquesta zona, en concret, el José Antonio i la “chicarrona del Norte”, que ens explicaren les seves particulars aventures que no comentaré aquí. Només que anà de ben poc que tots dos grups ens trobéssim perquè ens vam assabentar que havien llogat bicicletes al mateix alberg on pernoctàvem.
Dilluns, l'objectiu eren les Gúbies de la Vall Figuera (no confondre amb les Gúbies del Parrissal o les Gúbies del Regatxol que també es troben als Ports), una excursió per un indret salvatge i molt poc transitat, tant és així que en tot el dia no ens vam trobar cap excursionista. Aquesta vegada no hi hagueren problemes en localitzar el punt de sortida, un lloc que em recorda força els Pirineus si deixem de banda la vegetació.
Per fer aquesta excursió és recomanable dur pantalons llargs i molta aigua, ja que vam patir els efectes dels esbarzers i la calor. El camí està poc fresat fins arribar a un barranc ple de grans blocs rodons que dificulten força la marxa. De fet, fins al final tota l'estona consisteix en progressar per aquests còdols amb l'ajut de les mans. No és difícil tret d'un pas de 5-6 metres d'alçada (IIº, roca relliscosa amb poques preses) que ens trobem gairebé a l'inici del barranc i que es pot evitar per un corriol força tancat per la dreta, especialment de baixada ja que no és un pas gaire fàcil.
La progressió es va allargar durant força temps i un grup vam decidir recular. Decisió equivocada, perquè la resta assolí l'objectiu en només cinc minuts. La tornada, però, va ser dramàtica, ja que en arribar al pas difícil vam perdre el camí i vam baixar gairebé mig quilòmetre per un barranc que es complicava per moments, amb passos cada vegada més difícils. La calor i les ferides a braços i cames sovintejaven. En comprovar amb el GPS que el camí no era el correcte i davant la dificultat de continuar, es decidí fer marxa enrere i, després d'arrossegar-nos penosament per la pedrera, retrobàrem el camí.
La tornada, ja més relaxada, només es veié alterada per un refrescant bany a un toll i per la gran sorpresa de trobar-nos, gairebé cara a cara, amb una cabra montesa que mirà de passar desapercebuda entre els matolls, però les seves imponents banyes la delatà. Sortí del seu amagatall i després de donar dos salts al sender, desaparegué.
En fi, així acabà aquesta estada. Un lloc, aquests Ports de Beseit, que mereix encara més atenció, ja que és una zona molt poc visitada, bonica, salvatge i ideal per qui busqui llocs solitaris.
(Fotos cortesia del Quim i de l'autor)
No hay comentarios:
Publicar un comentario