lunes, 18 de enero de 2010

Les Gorges del Segre (17-GEN-2010)

Hi havíem passat moltes vegades ben a prop. Cada vegada que tocava alta muntanya pel parc de l'Alt Pirineu, per exemple, i ja des dels cotxes es veia que era un lloc interessant per fer una caminadeta.

Sembla que l'interior del país, en aquest cas el Balaguer, no és un lloc gaire freqüentat, potser és un lloc una mica àrid i no hi han els ufanosos boscos de comarques com la Garrotxa, però aquí trobem els engorjats del riu Segre, rodejats per la serra Carbonera al sud i la de Castellar, al nord. A la sortida d'aquestes gorges, les aigües del Segre es barregen amb les del Noguera Pallaresa.

Aquesta excursió és un itinerari gairebé circular d'uns 20 quilòmetres (23 si es puja al castell). Gairebé 30 persones vam gaudir d'un dia amè tot i que el dia no era radiant sinó força núvol. Afortunadament, no feia gens de fred i no va ploure.

Vam començar a caminar a la benzinera que hi ha a la sortida de Camarasa, rodejant la Serra Carbonera per la vessant sud, fins a trobar el riu Segre i arribar a Alòs de Balaguer, una petita però maca població presidida per les runes del castell que hi ha a dalt d'un turó, força malmès però d'indubtable interès històric. De fet, aquesta primera part de la caminada fou una mica monòtona ja que transitava enterament per pistes ben enfangades.

No obstant, penso que les pistes també tenen els seus avantatges perquè és aquí quan pots petar la xerrada amb la gent amb més facilitat, cosa que és més difícil quan vas per un corriol estret, i ja no parlem si puges un cim d'alta muntanya, on el cor et batega fort i no pots perdre l'alè petant la xerrant.

En arribar a Alòs de Balaguer alguns vam decidir visitar el castell després de superar unes rampes força costerudes, mentre que d'altres anaren a la zona de pic-nic per dinar, lloc on ens retrobàrem després de la visita cultural.

Després de dinar arribà la part més fotogènica de l'excursió que començà al congost del Mu, on el Segre s'encaixona entre la serra del Palomar i la serra Carbonera, totes dues desplomant-se verticalment fins el riu. A la sortida, acompanyada d'alguna passarel·la metàl·lica, ens trobàrem l'aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa, junt a la presa de Camarasa i la central hidroelèctrica. D'aquí, una pista ens dugué ràpidament fins el pont del Pastor, lloc on acabà l'excursió.

Una excursió que es caracteritzà, com sempre, pel bon humor i les bestieses de sempre, com es pot veure al vídeo adjunt. Felicitats als dos vocals, el Ramon i el Lluís, que van estar sensacionals, com sempre!


(fotos cortesía del Quim)

video

No hay comentarios: