domingo, 29 de marzo de 2009

Serra de Montsià (22-MAR-2009)

Situada a l'extrem sud de Catalunya, a la comarca homònima, aquesta és potser una de les serres menys conegudes pels excursionistes. És per això que, en sentir la proposta del Quim de fer aquesta excursió sota el pretexte que ell encara no hi havia anat mai, no vaig dubtar en apuntar-me jo també.

La serra del Montsià és una petita cadena de muntanyes de poca alçada (poc més de 700 metres) situada molt a prop del mar i de Sant Carles de la Ràpita. He passat força vegades a prop, ja que està rodejada per una banda per l'autopista AP-7 i, per l'altre, per la carretera N-340. Sempre m'ha fet la sensació de ser una roca gairebé pelada i poc interessant. I res més lluny de la veritat.

El cert és que l'excursió ens va agradar molt. El lloc és bonic, amb una vegetació molt rica i abundant als llocs més ombrívols, amb relleus escarpats i força accidentats, barrancs i cingleres que no tenen res a envejar als d'altres serralades més importants.

L´únic inconvenient és que, degut a la llunyania, no es poden programar excursions massa llargues d'un dia. De fet, la idea inicial va ser sensiblement retallada (i amb encert!) a una marxa d'unes quatre hores.

Vam quedar a Balmes-Bergara uns quants coneguts (Quim, Lluïs i Raquel, la resta eren desconeguts per mi excepte els vocals, Francesc Beato i Joan Bernat) i, després d'un llarg viatge per autopista, vam començar a caminar a les 9:30 a prop del Mas de Miralles (camí conegut com “lligallo de l'Antic”) seguint el GR 7.

El dia era magnífic tot i que una mica calitjós. Després de caminar per una pista, seguit d'una suau pujada per un corriol a un ritme força tranquil, vam arribar al Pla de la Galla (amb una ganyipadeta) on sentíem les interessants històries del Francesc Beato sobre mesures de meridians. Poc després, i per uns magnífics boscos, arribàrem a la font de Burgar, que malgrat que rajava, era gairebé impossible poder beure-hi donat que l'aigua surt arran de terra. Allà ens vam trobar amb un altre grup d'excursionistes.

Pujant per bonics boscos i sentint històries sobre cert “caminat solitari” (sembla ser que anys enrere l'excursionisme a nivell de pagès es considerava una excentricitat), vam arribar a Mata-redona, una masia en ruïnes on se'ns explicà la història d'un francès que mesurava per aquestes terres el mencionat meridià i que, sorprès per la Guerra de la Independència, va tenir força problemes per sortir-se'n viu i escapar de les urpes de la resistència...

I després de la visita a aquesta masia, arribà el punt culminant de l'excursió: la Foradada, un dels principals cims del Montsià, tot i que no el més alt. El cert és que la pujada al cim, tot i que no sigui gaire conegut, estava molt concorreguda per excursionistes. Una curiosa roca amb un pont natural semblant a aquell del Montsant que no vaig poder veure l'any passat. Des del cim, les vistes son magnífiques allà miris on miris, és una atalaia excepcional, especialment pel delta de l'Ebre. Llàstima que el cel, tot i serè, presentava visibilitat reduïda a causa de calitges i boirines.

Després d'un descans, deixàrem el GR 7 i començàrem a baixar per un corriol força empinat i descompost on les relliscades eren freqüents, però sense perills més evidents que caure de cul. Espectaculars cingleres i una preciosa vista cap a la Foradada, que semblava un ull que dominava tota la vall. I una curiosa roca anomenada “la Campana”. La vegetació havia canviat de manera evident, molt més seca i estepària.

La baixada es feia a un ritme força lent, però al final arribàrem a una masia (la Gossera) on dinàrem. Allà, per una badada meva, vaig ratllar les meves ulleres de sol. Sort que em van costar quatre duros al Decathlon...

Finalment, arribàrem a una pista (camí de la Gossera), amb magnífiques vistes cap a les muntanyes més altes (que escarpades semblaven des d'aquesta posició!), que ens dugué ja al final de l'excursió: la N-340 i la benzinera que hi ha a prop, on ens esperava l'autocar.

En resum, bonica excursió que convida a conèixer millor aquest racó apartat, però potser és millor venir un parell o tres dies per aprofitar millor el temps i el viatge.

Dades tècniques:

Distància: 11,7 km

Desnivells: +613 m, -617 m

Cota màxima: 677 m

Cota mínima: 78 m

Hora d'inici: 9:30

Hora de final: 15:40

Temps en moviment: 3 h 55 min

Temps aturat: 2 h 10 min.

Velocitat mitja: 3,1 km/h

1 comentario:

podi dijo...

Jo vaig fer aquesta excursió amb un parell d'amics fa cosa de catorce anys.

podi-.