Una excursió força maca i gens difícil. El temps hi va acompanyar amb un dia radiant però fred, força fred si tenim en compte les dates, i una mica ventós.
El punt de sortida (i d'arribada) era el poble de Gósol, seguint les marques del PR C-127. Es va optar per seguir la ruta en sentit horari, pujant cap al Collell, punt de màxima alçada de la ruta. De seguida es va marcar un fort ritme ja que el fred apretava de valent. De fet, per tota la vessant nord ens vam trobar plaques de gel, especialment a les pistes forestals.
Des del Collell es tenen bones vistes de la serralada del Cadí, que per la vessant sud ens ofereix unes muntanyes aparentment innocents i fàcils de pujar, en clar contrast amb la vessant nord. També era bonica la vista cap al Comabona, Penyes Altes, Tossa d'Alp i Puigllançada. En primer pla, la bonica vall de Gresolet que ja mostrava els típics colors de la tardor. I per descomptat, l'abrupta cara nord del Pollegó Superior del Pedraforca.
Per una pista vam arribar ràpidament al refugi Lluís Estasen on ens aturàrem una bona estona, ja que anàvem molt bé de temps. Des d'aquí, una bonica travessa per un magnífic bosc de pins fins el coll de Jou, on vam dinar i on vam gaudir de les vistes cap al Pollegó Inferior i de la Serra d'Ensija, amb el cim de la Gallina Pelada com el seu màxim exponent.
I des d'aquí, una fàcil baixada cap a Gòsol (amb alguna petita badada per part de qui escriu) ens permeté finalitzar aquesta ruta en un temps de 4 hores i 30 minuts, una hora i mitja menys del previst.
Val a dir, però, que les millors vistes del Pedraforca són les que es poden veure des de Saldes, amb la clàssica enforcadura que tothom hem vist alguna vegada a les fotos.
Resumint, un dia maco per caminar on ens ho vam passar prou bé.
(Podeu trobar la ressenya i el track d'aquesta excursió a la pàgina web del Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà).
