domingo, 15 de febrero de 2009

Rasos de Peguera (14-FEB-2009)

Magnífica excursió amb raquetes la que vam gaudir ahir a Rasos de Peguera. A diferència d'altres anys, aquest hivern ha sigut molt generós amb la neu, tant és així que fins i tot en alguns llocs hi ha nevat massa, fins i tot pels esquiadors i algunes estacions d'esquí s'en ressenten!
Molt diferent ha estat aquest recorregut si el comparem amb el del Costabona, del passat mes de gener. Com comentava en un altra entrada, aquella excursió, dura i espectacular però sense grans dificultats, es desenvolupà en un terreny propi d'alta muntanya. Aquesta volta era, en comparació, un passeig fàcil però no menys maco, ja que tota la travessa es va fer caminat per boscos de pi on la neu presentava gruixos espectaculars, fins el punt de deixar la copa dels arbres al mateix nivell dels excursionistes. Parlem de gruixos d'un o dos metres, que es diu ben aviat!

De fet, poc abans d'arribar l'escepticisme s'havia instal·lat una mica entre nosaltres degut a que, des dels cotxes, es veia molt poca neu. Però res més arribar ja vam comprovar que la neu hi era, especialment a la vessant nord on era de qualitat pols-verge. Perfecte!

El dia era radiant però força càlid si el comparem amb altres travesses semblants. Es podia anar fins i tot en màniga curta al sol. Malgrat això, el lloc va resultar molt solitari. Si mal no recordo, en tot el dia només ens vam creuar amb una parella i un gos, contrastant amb la supermassificació de certs llocs com Aigüestortes a l'estiu.
Perfectament guiats per en Manel (felicitats un altra vegada per aquest meravellós recorregut!), l'excursió va començar i acabar al pàrquing de l'estació d'esquí de Rasos de Peguera. Era un recorregut circular òptim per iniciar-se en travesses amb raquetes de neu, assequible amb un mínim de fons físic i sense cap dificultat tècnica. Durant el recorregut es van assolir dos cims: la Roca d'Auró (1969 m, amb bones vistes malgrat l'antena de comunicacions) i el Pedró (2067 m), cota màxima d'alçada on vam dinar. Magnífiques vistes cap al Pirineu, on destacaven el Puigmal i la Serra d'Ensija, amb la Gallina Pelada, Creu de Ferro i Serrat Voltor.

Per un altra banda, tots sabem que la neu acostuma a despertar, als éssers humans, els instints més infantils (en el sentit positiu de la paraula). I al bon humor que regnava a l'ambient s'hi van sumar les entremaliadures d'una part del personal que participava a l'excursió. Només cal veure les fotos que deixo al Picasa i especialment un par de vídeos...

http://picasaweb.google.es/aplidinio/RaquetadaRasosPeguera15FEB2009#


Dades tècniques:
Distància: 10,3 km
Desnivells: +389 m i -377 m
Cota màxima: 2067 m (el Pedró)
Cota mínima: 1851 m (pàrquing)
Temps: 3 h 20 min (sense comptar aturades)
Velocitat mitja: 3,1 km/h

Vall d'Albiol (8-FEB-2009)

Algú em va comentar una vegada que hi ha una marcada tendència a fer moltes excursions cap al nord del país. La proximitat dels Pirineus i moltes zones humides cap a aquelles contrades fan que el sud quedi una mica marginat. Però les terres de Tarragona guarden indrets plens d'encant i poc coneguts, com els Ports de Besseit o les muntanyes de Prades i el Montsant, entre d'altres.

L'excursió del passat 8 de febrer es desenvolupà per les muntanyes de Prades, precisament. I més concretament, pel serrat del Pou, un enclau humit dins d'una zona tradicionalment seca. Una volteta amb sortida i tornada al poblet de l'Albiol molt relaxada on, com sempre. No hi van faltar la gresca i el bon humor.

El dia no era dolent, però sí força fred, més potser que el que vaig passar en les darreres excursions de raquetes de neu. El cel era força núvol i el sol no escalfava, però no hi havia risc de ruixats pel poc desenvolupament dels núvols.

Referint-me a l'excursió en sí, deixo (i procuraré deixar a partir d'ara) un croquis on hi figuri el recorregut seguit, per si algú s'anima a repetir-la. Destacaria especialment la vall del riu Glorieta. Resulta interessant trobar llocs com aquest tan a prop del mar, amb un riu encaixonat dins una estreta vall i preciós salt d'aigua que es precipitava a un gran toll on segurament a l'estiu no hi deuen faltar banyistes. De tota manera, em fa l'efecte que no deu ser un lloc massa conegut, així que els amants dels llocs solitaris tenen aquí un bon lloc on esplaiar-se... amb el permís dels excursionistes, és clar!

També vam poder comprovar els estralls que va ocasionar la ciclogènesi explosiva de fa unes setmanes, amb grans arbres arrencats d'arrel. I finalment i com ja he apuntat, no va faltar el bon humor, amb algunes companyes fent bé el paper d'activistes pro-anarquia. Vaja, no sé si el jutge Calzón visita aquesta pàgina, però espero que no els hi tingui en compte aquestes bromes innocents...

En resum, una excursió fàcil, de només 14,3 km i uns desnivells de +490 m y -544 m (és curiós que,tant el GPS com l'altímetre baromètric donin més desnivell de baixada que de pujada quan, tractant-se d'un recorregut tancat, haurien de coincidir), sense cap dificultat tècnica i ben portada pels dos vocals, en Mateu espinal i la Pilar Casals. Una excursió a l'abast de gairebé tothom que tingui una mínima forma física.

Això sí, cal conèixer la zona o bé dur cartografia i GPS perquè el lloc és una mica perdedor i l'orientació no és fàcil en algun tram.

Vegeu les fotografia clicant aquí:

http://picasaweb.google.es/aplidinio/ExcursioVallDAlbiol8FEB2009#